Aquest hivern està sent generós
en llevantades, aquesta setmana passada vam posar la tercera creu en el
registre de temporals de mar. Aquestes situacions de "mal" temps són
una ocasió immillorable per intentar pescar alguna llum digui-li especial,
digui- li excepcional. Una mica és la
situació que vaig viure a la gola del Fluvià.
La nit anterior, a la part alta del riu havia plogut molt i el riu tenia un cabal potent, va ser aleshores que vaig decidir desplaçar-me fins a la platja de Sant Pere Pescador. Davant de mar hi havia una línea de tempestes que estava estàtica des del migdia i, tenia una longitud de molts quilòmetres anb un desenvolupament vertical força potent (rar per l'època en que ens trobem). Aquesta era una oportunitat per tenir uns bons cels, malauradament per ponent també estava força tapat però, hi havia l'esperança que les poques clarianes que es veien permetessin el pas de la llum del sol un cop amagat, posant una penzellada de color a tot plegat.
El resultat és aquest, un mar amb
una aigua marró, tenyida pels sediments aportats per l'únic riu lliure d'embassaments que hi ha a Catalunya i un cel on destacava el blau intens que va aparèixer i que es complementava molt bé amb els núvols i el mar.
La nit anterior, a la part alta del riu havia plogut molt i el riu tenia un cabal potent, va ser aleshores que vaig decidir desplaçar-me fins a la platja de Sant Pere Pescador. Davant de mar hi havia una línea de tempestes que estava estàtica des del migdia i, tenia una longitud de molts quilòmetres anb un desenvolupament vertical força potent (rar per l'època en que ens trobem). Aquesta era una oportunitat per tenir uns bons cels, malauradament per ponent també estava força tapat però, hi havia l'esperança que les poques clarianes que es veien permetessin el pas de la llum del sol un cop amagat, posant una penzellada de color a tot plegat.
Quin cel... Jo en vull un així, que fa dies que no caço :-(
ResponEliminaTots volem el que els altres tenen, em passa el mateix amb les teves :-p
EliminaAixò no és res comparat amb una bona ventada faroesa...
ResponEliminaRealment aquell dia era com una suau brisa....
EliminaMés que una llevantada marina i amb aquest efecte,tinc la sensació de veure una llevantada en un desert.
ResponEliminaM'agrada i l'arbre li queda que ni pintat! 😉
L,aigua sortia absolutament fangosa pels aports del riu Fluvià. Una abraçada, Joan des de les illes Feroe ;-)
Elimina