Oficis quasi perduts

La pastura extensiva està desapareixent dels Aiguamolls i és quelcom que no es percep. És una activitat amagada, a la baixa des de fa dècades, agònica, de la seva evolució històrica se'n hauria d'escriure un llibre.
Els pastors amb els seus ramats han estat els qui han modelat el paisatge d'aquestes terres baixes. Són terrenys guanyats als estanys mitjançant la construcció d'una extensa xarxa de canals (1.000km aprox), recs i agulles que ha permès dessecar-los per ser aprofitats, una part per l'agricultura i l'altra per la ramaderia, aquesta última ocupa les terres més baixes, les que tenen els sòls més salats i és l'únic aprofitament que poden tenir, juntament amb el conreu de l'arròs. És el reialme de les aigües salmàstiques. Actualment no existeix un pla per fomentar iniciatives per la recuperació dels prats de pastura i, les poques coses que s'han fet, no tenen uns criteris conservacionistes que ajudin a fomentar la flora i la fauna que formen part d'aquest hàbitat tan peculiar. Possiblement que en els propers deu anys hagin desaparegut els darrers pastors que subsisteixen i mantenen les closes dels Aiguamolls.  Quina gran gran pèrdua!