Aquella tarda de setembre teníem cel net de núvols i l'únic al·licient
per sortir a fer fotos era el vent de garbí
que estava bufant i que de segur aixecava un bon onatge. Vaig decidir anar al
costat de Roses, per aprofitar la vista sobre Norfeu i a prop de la cova de les
Bruixes.
Us mostro el que seria una foto amb l'onatge feta a baixa velocitat per captar el moviment
de l'onada i, un altra de llarga exposició diürna (LLED) en que he jugat fort
amb el revelat, el qual, ha estat molt agressiu, jugant amb la claredat, la
lluminositat, la saturació i finalment fent
un retall per recompondre la imatge, a mi no em desagrada gens. Espero
que us agradi. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada