Rosellles II, un clàssic

Dies enrere feia una entrada de les roselles tot presentant unes imatges fetes amb doble exposició, en aquella entrada parlava de la gran quantitat de noms populars que tenien i del significat del color roig. Avui l'entrada serà feta amb imatges més clàssiques, sense cap tècnica especial exceptuant la darrera, que és feta amb "zooming". En la primera he intentat destacar enfocant la rosella que tenia un to més clar i que es diferenciava a la resta, a molts ens agrada destacar a la homogeneització, ens desagraden els uniformes, estimem la reveldia. A la segona també destaca una de diferent, hi ho fa sobre un fons desdibuixat però intensament vermell, ple de vida, ella inicia l'etapa de la fructificaciço. La tercera és el moment de l'esclat de la vida, aprofitant l'aurea d'una altra per fer-la destacar.
 Per mi la rosella és una flor que transmet delicadesa i fragilitat i que mai m'agrada tocar-la, ni collir-la per no fer-li mal. Em desperta tendresa. No us passa el mateix?