Aquesta planta la tenim present
per les vores dels camins i a prop dels horts dels pobles de la plana. la causa
de la seva presència és per l'ús que se'n feia com a planta medicinal anys
enrere. Les seves propietats analgèsiques són conegudes des de fa mil·lennis a
l'orient i els seu ús a la conca mediterrània ve del temps dels grecs. A
l'Empordà s'havia utilitzat per combatre el mal de cap o el de queixal,
m'havien dit que a la mainada se'ls hi posava sota el coixí quan els hi sortien
les dens i no dormien. A l'orient se'n extreu un làtex per produir el opi, la
heroïna i a occident la morfina però això és un altra historia.
Saps alguna història del cascall
que vulguis compartir?
Que guapa la segunda .... tal parece que estan dialogando. Un abrazo
ResponEliminaGracia, Pepe. Si, son unas flores heredadas de la farmacopea popular
Elimina