Lofoten I (...i vam acabar dins d'un cementiri)

Després de pràcticament un any he tingut la sort de poder tornar a visitar les terres àrtiques per segon cop. L'any passat vaig quedar captivat per les llums del nord. Elles, les aurores, són unes dames que ballen en el cel quan ja ha entrat la nit, despleguen el seu vel acolorit per tenyir les neus i robar el cor al que les contempla i, això que dic no es broma, són captivadores!

Vam arribar la nit del divendres per passar-hi una setmana, menys temps és molt arriscat, ja que pots trobar-te amb una meteo adversa i haver de tornar-te'n sense cap vivència fotogràfica. El grup el formàvem quatre fotògrafs, en Josep Balaguer, el Raúl Podadera i l'Eduard Mendoza, pràcticament no ens coneixíem, podem dir que es va formar gràcies a la xarxa.

A les deu enfilaven la carretera que ens havia de portar a Hamnoy, cinquanta quilòmetres que els vam fer en quatre hores!  La neu obligava a extremar la prudència en la conducció però, elles van aparèixer així que vam sortir de les zones amb contaminació lumínica i cada cop que en veiem una saltàvem del cotxe posseïts per la follia i així poder-les contemplar.

El lloc escollit per estar va ser la quarta cabana contant des de la dreta que es veu en les imatges de sota, crec que és un dels llocs més bonics on he pogut dormir, no ho supera cap hotel de cinc estrelles i possiblemnet el lloc més fotografiat de Noruega!  Ah! i la darrera foto és el point des d'on es fa aquesta fotografia de les cabanes i que cada matí està farcit de friquis com noslatres vinguts de tot el món ;-) 

Malauradament a un dels companys li van perdre la maleta amb el trípode i això ens va condicionar una mica els primers dies però, un cop passat el tràngol, vam poder esprémer al màxim tot el que aquestes illes i la seva meteorologia canviant ens van oferir.

Continuarà....