Un capvespre tornant per la
platja de can Comes vaig veure un petit cúmul molt llunyà que de tant en tant
s'encenia com un far impossible. No vaig
resistir de plantar el trípode i fotografiar la tempesta amb aquest arbre que
fa més d'un any que hi és i que no li havia fet cas. Per dins meu pensava que
ja era mala sort de que aquella tempesta fos tant lluny, poder un altre dia....
La llum era extremadament baixa i
l'arbre i el cel començaven a tenyir-se per la contaminació lumínica, aleshores
vaig decidir reduir la temperatura de color i refredar una mica la imatge. El
temps d'exposició és d'un minut, la sensibilitat a 400 i el diafragma f4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada