Les pedres sempre m'han agradat,
suposo que en elles hi intento entreveure una mica la història del seu origen,
o el que és el mateix, l'origen i evolució de la terra. A part d'això, és que
les trobo extraordinàriament boniques, no sé si us passa a vosaltres però, quan
estic en un lloc, i més, si és un lloc nou, sempre acabo amb una pedra a la
butxaca. Òbviament que m'he de moderar,
d'altra manera tindria la casa plena de pedres (de fet ja ho està!) i no podem
anar robant del medi aquest material preciós, l'hem de deixar perquè d'altres
el puguin disfrutar.
Aquesta explicació és per
presentar-vos uns detalls d'un lloc que em té el cor robat, és una aflorament
arran de mar, on podem veure uns estrats sedimentaris antiquíssims i d'una gran
bellesa morfològica. És al municipi de Colera. Espero que us agradin.
Les pedres i els arbres segur que ens podrien explicar moltes batalletes.
ResponEliminaBen captades.
Salutacions.
Als ulls d,un bon geòleg de segur que els hi parlen. Ja m,agradaria saber.les llegir. Una abraçada
EliminaM'agrada molt la primera. Quan ens mostraràs el que em fa patir d'enveja?
ResponEliminaUna abraçada.
Finalment vam tenir un 50% d,exit amb les nits amb aurores, una passadaa! Avui he començat a garbellar el material, aviat podrà sortir una entradeta :-)
EliminaVaaaa...afanyat,que estem impacients per veure les aurores! :-)
EliminaJa, ja, ja, i jo per mostrar-les ;-)
EliminaEm quedo amb la primera, no m'hi he posat mai amb les pedres, el dia que m'hi atreveixi ja vindré a casa teva que n'hi han moltes, jajaja!
ResponEliminaAqui t'espero per ensenyarte-les!!! ;-)
EliminaMolt bon gust en la composició de línies i formes. Guai
ResponEliminaGràcies Josep. Ja saps lo que m,agrada mirar el rerra, ja sigui la roca o la sorra ;-)
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina