La nit sempre m'ha agradat. De
jove consumíem les nits amb xerrades
interminables que avorrien a les nostres acompanyants, em refereixo a la
primera època de l'Hort d'en Minguets de Roses, en Pere tancava el local i ens quedàvem
a arreglar el món fins la sortida del sol. Ara segueixo estimant la nit però, les
activitats que faig són ben diferents. Com que el món no el vàrem arreglar, més
aviat l'hem espatllat, ara deambulo pel camp fotografiant el cel nocturn fins
que surt el sol, com la foto que avui us presento i que la vaig fer el diumenge a la matinada. De tornada a casa de vegades veig els joves francesos que organitzen un
"after" a les vinyes de sota el Rachdingue, les de l'Espelt, i em pregunto de que
parlaran...
Doncs una imatge ben maca.
ResponEliminaÉs possible que els joves d'ara ja no parlen gaire. Segurament el que s'hagen de dir ho facen per whatsap
Segur que si. Durant més d'una dècada vaig viatjar a centre Amèrica cada any per motius de cooperació al desenvolupament i, allí em vaig adonar de que la gent d'aquells països ens donaven mil voltes amb moltes coses i, una d'aquestes mil, era la riquesa que tenia el seu llenguatge i lo bé que dominaven l'expressió oral, tema aquest que cada cop anirem més enredera. Una abraçada
EliminaQue luces más guapas ... un abrazo
ResponEliminaCom las que estais teniendo en Asturies! :-)
EliminaWhat a lovely shot.
ResponEliminaThanks a lot, ladyfi!
EliminaArreglaràn el mon i faràn la revolució amb la cervessa a la mà, com feiem nusaltres quan erem joves :-D
ResponEliminaUnes llums molt xules. Aquí no pasa res ni de llums ni de neu, cagontot.
Una abraçada.
Com continuï el temps anticiclònic acabem tots al frenopàtic! Una abraçada, Chabier
Elimina