Irresistible

Dies enrere un company de fotografia em deia si no em cansava de fer sempre el mateix, fotogràficament parlant, es clar! Li vaig dir que "per ara" no, hores d'ara encara no he trobat el punt de la desmotivació per la fotografia del paisatge.

D'entrada he de dir que agafar la càmera i sortir a fer fotos ho trobo absolutament gratificant des del punt de vista anímic, és una teràpia. Per un costat també tinc un vincle molt fort amb els meteors atmosfèrics, el vent, la pluja, el fred, etc. Em considero un observador de l'entorn natural i la seva evolució en el trànsit estacional, a partir d'aquest fet, se'm va despertar l'admiració per la llum i d'aquí vaig anar a intentar plasmar-ho d'alguna manera, el més adient (i fàcil) ha estat la fotografia, ja que per la pintura no tinc cap aptitud, soc un negat.

Hi ha dies que portes una imatge al cap i esperes que es donin les condicions per
 poder-la captar i res, uns altres dies surts sense saber el que busques i al final captes el que en l'argot s'anomena una "fotassa", però si hi ha alguna cosa que se'm fa irresistible  i que mai falla, és captar les llums crepusculars de la plana de l'Empordà. Tot aquest rotllo és per presentar-vos una de tantes postes de sol. Ptns!