Dies enrere vàrem
estar mobilitzats a causa d’un cap d’olla gris (crònica-conte) que havia quedat
presoner dins del port de Roses. La darrera tarda hi vaig anar per fotografiar
l’aleta i passar-li a un company de la “gene” i, ves per on, que just vaig
fer-li la primera foto va girar cua i lentament va enfilar cap a la bocana i
se’n va anar. Ho vaig trobar increïble, s’havia passat tres dies donant voltes
en un racó, desesperat, desorientat, mor de por i va escollir aquell moment
màgic del crepuscle per anar a mar obert. Un servidor va anar fins l’espigó de
fora i, allí a la punta, els meus ulls van anar escombrant l’horitzó per si
podia presenciar el retrobament amb el seu grup familiar. Des d’aquest punt s’han fet aquestes imatges
que avui us presento, un indret on no acostumo fotografiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada