Durant aquests
mesos he anat seguint l’evolució dels arrossars i us he
presentat alguna imatge de la mateixa. Havia pensat que com a comiat
faria una nocturna de la sega, exactament de la màquina de segar. Hi he anat
varies vegades però, sempre l’he trobat aparcada en llocs molt poc fotogènics.
Finalment, aquest dimarts passat, el darrer dia que va treballar, vaig anar-hi esperançat de trobar un
bon cel i la màquina parada en un bon lloc (soc molt optimiste) però altre cop no va ser així. Quan ja havia
desistit i me’n tornava cap a casa amb el cap cot, va aparèixer l’amo content de tenir
la collita al sac i ben lligat, i em va el favor de moure la màquina al mig d'un camp. Imageneu-vos la cara de llàstima que feia!
La imatge no val gaire, ja us he explicat que el cel no tenia "xixa" però, els fracassos també s’han d’explicar. Hi ha dies que tornes a casa amb la targeta de memòria buida.
Us afegeixo la foto
de l’Abdul, treballador de la finca, ell és senegalès i fa molt de temps que el conec, sovint ens creuem
i enraonem una estona. Ara que s'ha acabat la collita està neguitós per poder tornar cap a casa i estar amb els seus. Allà hi té la dona amb la qual es va casar l’any
passat i que fa molt que no la veu. Ells també ajuden, i molt, a fer pujar aquest país, són els sacrificats, els "ningunejats", els
grans oblidats. La imatge no val gaire, ja us he explicat que el cel no tenia "xixa" però, els fracassos també s’han d’explicar. Hi ha dies que tornes a casa amb la targeta de memòria buida.
El seu retrat ha estat il·luminat amb una ràfega de la segadora i m'agrada l'efecte dels plegs de la roba.
Va que per un dia que no tinguis un bon cel no passa res. Tens el blog ple de grans fotografies ;).
ResponEliminaTe n'has ensortit molt bé, m'agrada la de lAbdul i la raó que tens en el comentari. No hem de negar la gran sort que tenim de tenir persones com ell aportant l'esforç que requereix el camp.
fins aviat Edu
La segadora és de importació i el treballador també ;-) Ell solet controla l,aigua d,una finca d,unes 160 ha! Una abraçada
EliminaBones Eduard. La segona m'encanta. Molt bona la il.luminació; i quanta raó tens. Jo ara mateix cullo olives i tinc un gambià de company de fatigues. Va molt bé una xerradeta de tant en tant amb aquestes persones per adonar-nos de la sort q tenim i q hem tingut, penso.
ResponEliminaSalut. JC.
La il·luminació la va fer el Josep Pericai que és el pagés, ja li diré ;-)
EliminaAbsolutament d'acord que s'ha de parlar amb ells i amb molt de respecte, cosa que no sempre passa. Una abraçada
Ei Eduard,
ResponEliminaJustament aquesta tarda m'explicaves aquesta anècdota de la segadora, encara no havia tingut oportunitat de llegir l'entrada al bloc i ara mentre ho feia et recordava atu explicant-m'ho.
Que les coses no surtin com un vol no necessariament és un fracàs, moltes vegades és una oportunitat per a que sorgeixin coses o situacions noves que un no tenia al cap abans!
Ens veiem aviat!
Tens raó. De fet aquell dia i veient com havia sortit la "cosexadora" se,m va acudir de fer el retrat de l,Abdul.
Elimina