Aquestes imatges son de la tercera setmana d’octubre, moment en el
qual tots els empordanesos començàvem a estar intranquils per la manca de vent.
L’atmosfera densament carregada d’humitat es feia pesada, diria que insuportable.
Els empordanesos necessitem que de tant en tant l'aire es carregui
d’electricitat estàtica perquè activi el sistema nerviós i això, es nota molt en el comportamnet de les persones. La gent gran quan veu a algú una mica nerviós i que aixeca la veu, diuen que sent la tramuntana :-)
La foto no té cap secret, un filtre de DN invers i una velocitat lenta per captar el moviment de les fulles del primer pla.
Ja, ja, m'agrada la foto i el comentari tampoc té desperdici. Molt bé i visca la tramuntana :-)
ResponEliminaÉs ben cert el que explico i si la tramuntana coincideix amb lluna plena després és molt més accentuat Una abraçada
EliminaOstres Edu no podrieu obrir la porta i que arribi la tramuntan aquí. Va siusplau!!!!!!!!
ResponEliminaPortem mesos que no entra com cal, dubto que puguis sentir.la xiular des del teu exili ;-)
EliminaPrecisament avui aquí ha bufat un vent que m'ha fet pensar molt en la tramuntana. Ho dic de debò.
ResponEliminaAl ser una illa poder han de ser més humits els vents, no?. Espero que amb les imatges que penjo et sentis a prop de casa. Una abraçada
EliminaJa,ja,ja tocats per la tramuntana.
ResponEliminaA veure si bufa més el vent i neteja tot.
Una abraçada.
Tenim dèficit de vent, estem mig "depres" ;-)
Elimina