Quan naveguem amb
caiac i es comença aixecar el garbí faig el crit de “maaambo!” , és el moment
de posar-se a ballar i estar molt atents per no bolcar. Aquest dia estava
tranquil·lament a terra veient com el garbí girava a llevant i es formava un
mar la mar de mogut. Era el 21 de maig, tot i que el cel semblava d’alló més
amenaçador, doncs res, pràcticament ni una gota, ara es diferent, estem a l'estiu i és temps de pluja :-(
Una de les
dificultats que em trobo al fer fotos de costa del Cap de Creus és amb el color
ben negre de les roques, aquest handicap fa que sigui força difícil treballar
certes llums. He estat a punt de presentar aquesta imatge amb blanc i negre per
donar-li més dramatisme, però finalment l’he deixat tal qual. Espero que us
agradi. El lloc és el costat de garbí de Cap de Ras. Exif 1s/f5,6/100ISO/17-40
a 22mm.
Fenomenal el detalle de los negros e impresionante el cielo. Una imagen buenísima Eduard con una lectura visual guapísima
ResponEliminaEs el color que tienen realmente, bastante difícil de trabajarlos. Muchas gracias por tu opinión. Un abrazo
EliminaJo crec que j até prou dramatisme, no'n cal més. El demés, ja t¡ho diu en José, qu ed'aquest tipus de fotografia sap molt més que no jo :-)
ResponEliminaés un blanc i negre acolorit ;-) Una abraçada Chabier
EliminaPer mi,té molta força. El moviment i el color de l'aigua,el cel amenaçador i el tons apagats del rocam li donen un aire mig entre romantic i apocalíptic. Salut. Jc
ResponEliminaEra un dia que inicialment no en denava ni un duro però al final em vaig posar les piles i com el mar estava picat li vàrem poder treure una mica de suc. Ben tornat, company!
Elimina