Quan
vaig fer aquesta foto, ara fa poc més d’un mes, va fer un crepuscle increïble
amb uns colors canviants i dominants, quan apareixien tenyien tot el paisatge
del seu color i als pocs minuts desapareixia i entrava un nou color
complementari. Aquests imatge és la darrera que vaig fer aquella tarda de
tempesta, moment en que l’ambient va
quedar totalment banyat per aquest to tant melangiós. Com podeu veure aquí no hi va haver cap respecte a la regla dels terços a l'hora de composar :-(.
Acercándonos a la hora azul, muy chula la ambientación Eduard. Un abrazo
ResponEliminaExacto, podríamos decir que es la hora tonta ;-), desaparece el color y se queda como sin chicha :-P. Un abrazo
EliminaHola Eduard,
ResponEliminaLa regla dels terços no l'has seguit però la imatge funciona pequè voluntària o involuntàriament tens unes lines de fuga diagonals (en els nuvols i en el camí que fa el mar) i fins i tot es veu el dibuix imaginari d'lagun que altre triangle molt efectius en composició.
Una foto arriscada en composició i en tonalitats per l'explicació que tu mateix has donat tot i qu... perquè les fotos de costa han de ser sempre amb colors de núvols estridents?
Salutacions.
Benvingut al blog Daniel. Realment al fer la foto qui ha manat han estat les diagonals per sobre l,opció de potenciar el mar o el cel, d,altra manera perdia molt l,equilibri. Una abraçada company
Elimina