Tapissos naturals

Les darreres pluges, les de finals de tardor, van originar un bon grapat de basses  de llarga durada, aquest fet i junt amb els nutrients que hi ha al sòl permet el creixement de poblacions molt denses d'algues filamentoses . Ara que fa molt que no plou i aquestes basses s'han secat, és un bon moment per jugar a fer abstraccions amb les textures i formes que s'han generat amb les restes d'elles, les algues. 

Oblit

Ella s'ha quedat tota sola, fa anys que roman varada en aquest cul de sac, els braços que l'empenyien a navegar pels canals laberíntics dels aiguamolls ja no hi són. Aquelles sortides crepusculars quan arribaven "les plenes" i que es feien en el més absolut silenci furtiu, ja no es fan. L'objectiu era anar a parar les fluixes o revisar els barbols, això ja no es possible. Amb l'arribada del parc natural i les prohibicions, tota aquesta vida ha anat desapareixent i quedant en l'oblit. Ara milers d'organismes estan colonitzant el seu casc i, de mica en mica, tot un ecosistema d'algues i invertebrats la cobriran fins que es desintegrarà en aquest paisatge tant peculiar. Paisatge construït per la mà de l'home a cop d'uxet i treballat amb la fanga durant segles. Ell, el paisatge, també anirà canviant, qui sap si d'aquí unes dècades tornarà a ser una gran maresma generada per la pujada del nivell del mar i tot tornarà a començar. Pel camí s'haurà perdut la cultura dels pobladors de les maresmes, dels pescadors de botiró però, tampoc hi haurà anguiles que pescar, serà una altra forma de vida la que es desenvoluparà. La que alguns hem tingut la sort de conèixer, ja s'ha perdut.

Temps de flors

Sembla que els cels no ens acompanyen per poder practicar la fotografia de paisatge, ara es l'hora de mirar al terra, canviar el gran angular pel macro i observar com comença la florida, prats de pastura entapissats de blanc deixen créixer a les primeres orquídies de la temporada, les Himantoglossum robertianum antigament Barlia robertiana o mosques grosses pels amics. 

Glifosat, ús a abús.

Diuen que els herbicides han estat un gran avanç per l'agricultura, diuen que han permès incrementar la productivitat dels camps i fins i tot de reduir els costos de producció però, ara està apareixent la cara menys amable d'aquests pesticides, ja que diuen que són carcinògens. L'OMS ha qualificat a l'herbicida més utilitzat al món, el glifosat, com "probable carcinogen" classificat en el grup 2A, tot i això, l'UE li ha donat un "crèdit" al fabricant per poder seguir-lo utilitzant durant cinc anys més. Cinsc anys més d'anar engolint un potencial carcinògen a dosis petites, això si!

Aquesta tardor hi hagut unes pluges molt seguides que no han permès entrar als camps durant unes quantes setmanes i, aquest ha estat el motiu de que les anomenades "males herbes" hagin colonitzant aquests sòls despullats. Per poder sembrar s'han hagut de desherbar els camps i, en molts casos s'ha fet ruixant amb herbicides i molt probablement el més utilitzat hagi estat el glifosat.

Us haureu adonat que un bon grapat de camps han anat variant de color, passant del verd al taronja, color aquest indicador de que han estat tractats. L'any vinent les restes d'aquest herbicida correrà pel nostre cos, de fet molt probablement ja hi deu córrer ara. Tot ve arrel d'un article  publicat a la premsa francesa en que s'explica que en una ciutat d'allà s'ha analitzat la sang d'una cinquantena de veïns de totes les edats i, TOTS han donat positiu al glifosat. Alà hi ha una gran sensibilització vers aquest problema, aquí pràcticament no se'n parla.   

Imatges imposibles

La possibilitat de fer dues imatges que es fusionin directament en la càmera generant un sol arxiu raw i fer-ho al camp, és molt tentador i gens fàcil. És tentador perquè esperona la creativitat i és difícil perquè lo més normal és que et quedi un nyap.

Contrast

Per molt que ens sembli que els espais naturals estiguin protegits, l'amenaça sempre hi és i està molt a prop, més a prop del que ens pensem.