Visca les depressions!

Em refereixo a les depressions atmosfèriques, es clar! Quan el senyor anticicló de les Açores ens cau a sobre el cel es torna insuls, sense substància, avorrit, pla. Sembla que aquesta tardor serà així però, quan veig la previsió meteorològica que anuncia l'entrada d'un front , me'n alegro molt. És en aquestes situacions quan poden aparèixer el cels més atractius des del punt de vista fotogràfic i cal aprofitar-ho. Aquesta setmana passada va passar un front acompanyat de poca pluja i fort vent i calia aprofitar el moement de l'entrada. Sortosament el dimecres al capvespre van coincidir unes nuvolades que deixaven anar cortines de polsim d'aigua, les quals, les va il·luminar la llum del sol ponent i es van generar aquestes llums tant especials. Malgrat la tramuntana de força 5-6 i les gotes que impregnàvem l'equip vaig poder fer alguna cosa que ara us mostro. 

Doble exposició

L'altre dia tornava cap a casa amb la targeta buida i vaig decidir fer una doble exposició de paisatge. Fins ara sempre havia combinat dues imatges per crear-ne una d'impossible, una mena de les anomenades abstraccions. Aquest dia simplement es tractava de reubicar la lluna en un lloc que no hi era. Per fer-la vaig utilitzar el 70-200 amb el duplicador. Primer vaig fotografiar la lluna amb el 400 mm i posteriorment vaig triar una part del paisatge que tenia però amb l'objectiu a 140 mm. Òbviament cada imatge té la seva configuració per no crear gaires artefactes visuals i que lligui tota ella. Aquest és el resultat. Què us sembla?..., postissa?

Ca L'astor.

Aquest és el segons aguait de Naturaprop que he pogut provar i com sempre no m'ha decebut gens. Segons m'han explicat el tenen per atreure a l'astor, si bé el dia que hi vaig anar va ser un aligot jove el que va venir. Òbviament no li vaig fer un lleig i, vaig fer-li totes les fotos que vaig voler  quan es cruspia l'esquer. A l'amagatall hi vaig entrar a les vuit del matí i a les dues hores de ser-hi ja va venir. El més bo és que durant l'espera et pots entretenir fotografiant els ocellets que venen al "pessebre" que han muntat davant de la finestra, mallerengues, tallarols, gaig, i un llarg etc. Tot un luxe!

Aquest "hide" s'ha fet reciclant la part superior d'una sitja, per dins està folrat de suro i el fa molt acollidor, la finestra és allargada i protegida per un vidre reflectant. L'exterior també l'han folrat amb bruc com el podeu veure a la foto. Ja m'estic imaginant el que penseu els viciosos com jo, us imagineu anar-hi un dia a fer la nit a Can Teixó per fotografiar la guilla, la geneta, el gamarús, el gorjablanc i el teixó. Fer un bon esmorzar ,i entrar a l'amagatall de l'astor per fer  l'aligot, l'astor, etc. Això si que és una ultra jornada de fotografia de fauna!

Showreel

Us he de demanar disculpes però he penjat el vídeo aquesta matinada directament del youtube i no es pot afegir text. He de dir que AQUEST VÍDEO NO L'HE FET JO, tinc la sort que com a veïns de casa hi ha la productora de Visual 13 (li fan els vídeos al Ferran Adrià entre molts altres clients) i, en motiu de la xerrada del dissabte a l'Espai Armengol que ells gestionen, van fer aquest vídeo de presentació del meu treball i que avui compartim perquè el disfrutem tots. Com podreu veure l'edició és de primera categoria, Gràcies companys !

Geomorfologia

Quan passegem per la costa ens quedem embadalits amb els penya-segats i les seves formacions rocoses que capten la nostra atenció i ens transmeten multitud de sensacions. Perquè ens passa això? doncs perquè les roques ens parlen i d'alguna manera hi veiem escrit la llarga història geològica que els ha originat. Hi intuïm la ploma de cada un dels elements que hi han actuat, ja sigui l'aigua, el vent, la sal, aquests processos junt a d'altres són complexes i els humans els hi hem donat nom de morfogènesis. El Cap de Creus és un dels espais naturals de la nostra terra on aquests processos i d'altres que s'han produït a grans fondàries els podem observar, palpar i ens ajuden a entendre part de la història geològica de la terra.

Si us interessa aquest tema us aconsello que us compreu la "Guia de descoberta del Paratge deTudela" de la Marta Puiguriguer, ella és una geòloga enamorada d'aquest espai i que també fa acompanyaments per explicar la història d'aquest paratge, sentir-la parlar és tot un plaer enriquidor, és d'aquelles persones que transmet el seu entusiasme, un 10. Absolutament aconsellable.

Per cert la foto no és del paratge de Tudela. Algú sap dir-me on s'ha fet?

Canadell

Aquesta és una de les cales que més m'agraden del cap de creus, el seu entorn, morfologia, orientació, composició del substrat de còdols aplanats que creen un mosaic absolutament integrat traspua serenor i recolliment.  A l'hivern i en les hores crepusculars no hi ha ningú, t'hi pots espaiar recorrent-la d'un costat a l'altre i  no us contaré les altres riqueses que atresora.

Aquestes són unes imatges de tarda de tardor, esperava trobar-hi un major moviment de l'onatge però,no per això vaig sortir amb la targeta buida. Us deixo dues imatges clàssiques. Espero que us agradin.