El Botomus umbellatus és una planta que s'està extingint al
Parc Natural dels Aiguamolls i poca cosa hi podem fer tots nosaltres.
Tenia els meus dubtes a l'hora d'escriure aquesta entrada
perquè, es escriure sobre una espècie "ningunejada" o, millor dit ignorada
però, encara que serveixi de ben poc, com a mínim podrà servir pels quatre lectors
que encara visiten aquest blog moribund i per desfogar-me una mica.
En la seva llarga vida evolutiva els Botomus umbellatus van
escollir la via de la vida aquàtica, els tècnics les qualifiquen com a espècies
"hirdòfites", dit d'altra manera, les que tenen tot l'any els peus dins de l'aigua. Aquesta va ser una mala tria
que la portarà a la desaparició de molts indrets i poder a l'extinció. Tots sabeu que els homes de
mica en mica ens hem anat carregant les zones humides, les hem transformat en
terres de conreu i en el pitjor dels casos en urbanitzacions.
Pel que fa a la zona dels Aiguamolls, aquesta planta
sobrevivia en una zona que s'ha convertit en arrossars, els darrers peus
estaven en uns recs d'escorro però, des de fa uns tres anys (escric de memòria) aquests recs van ser colgats per fer el camp més gran. Ja sabeu que cada dia els
tractors són més grossos i s'han de transformar els camps per proporcionar-los a
la dimensió i potencia de les eines.
Com podeu veure d'aquesta umbel·la tant formosa li surten unes quantes
llavors, les quals, s'han dispersats pel mig d'aquest nou gran camp d'arròs. Ara els hi queda el poder sobreviure entre les plantes d'arròs i/o que l'arada trituri els rizomes (arrels) o l'herbicida cremi tota
la planta per desaparèixer per sempre més de l'Empordà. Un futur una mica negre.
Des de fa tres anys el Botomus figura en "l'Annex I i II de la
Flora Catalana Protegida" segons la Resolució AAM/732/2015. La meva
pregunta és, i de què li serveix estar en aquest annex? la resposta
és, de ben poc! L'administració ni fa, ni deixa fer. No fa res per rescatar-la,
al menys jo no ho veig tot hi haver-ho denunciat i, tampoc podem fer-ho els
administrats, ja que infringiríem el decret que la protegeix, genial paradoxa!!!
Ara em venen al cap
aquelles
declaracions tan poc afortunades de na Teresa Jordà, consellera
d'Agricultura
que deia "no es poden prohibir
actuacions en un lloc perquè hi hagi una espècie protegida" Amen!
Com podeu veure no són unes declaracions inocents i qualificables com a "desafortunades", és la puta realitat d'aquest país.
