Primera sortida macrera

Correspon a finals de març, l'ambient està lleig, la meteorologia està molt extrema i fa mesos que no plou, el camps està cremat per la sequera magnificada per la tramuntana. El resultat fotogràfic d'avui és d'un passeig curt per un camí ombrívol de les closes, tot i això costa trobar activitat. Les plantes sembla que no vulguin-podin créixer i els insectes estan quasi absents, tant sols alguns dípters es deixen veure....

Senja

El nostre viatge tenia dues parts, la primera en que ens allotjàvem a Tromso i una segona part en que ho fèiem a l'illa de Senja. Si Tromso em va sorprendre per la bellesa dels seus paisatges, el que més havia vist eren aurores, Senja em va robar el cor per sempre. Com que no vull fer-me pesat amb el text us ho diré amb imatges.

Tromso. Elles, les més belles

 Aquesta imatge s'ha mogut de forma no intencionada però, ja sabeu que són del meu gust :-) 

Segurament que la raó principal que els fotògrafs viatgen fins s Tromso a l'hivern és per veure a la dama verda però, poder veure les aurores és simplement la cirereta d'un pastís. És més, moltes vegades ens podrem trobar amb aquest pastis de nata muntada i que ve servit sense cirereta. Veure una tempesta solar traduïda amb llums del nord no és una cosa que passi cada dia, si que podem veure aquestes llums entre els núvols però, tenir una nit serena i un kp 5-6 és molt difícil i s'ha de tenir molta sort, nosaltres vàrem veure-les quatre nits però, tant sols una d'aquestes nits va haver-hi unes condicions mitjanament bones.

Us deixo un resum del resultat d'aquella nit en que vàrem anar canviant d'emplaçament mentres ella ballava sobre els nostres caps. Us he de dir que va haver-hi un moment en que l'esclat de llum va ser fort, un servidor va cremar algunes fotos per massa llum i en vaig veure obligat a reduir l'ISO i el temps d'exposició.  

Tromso, rodalies II

Els fiords solen tenir una carretera perifèrica arran d'aigua, al llarg de la qual és van repartint les vivendes, a les culasses normalment hi ha algun petit nucli poblacional amb un llogarret. Tot i ser aquesta una època de condicions climàtiques adverses, si ve l'activitat agrícola-ramadera és nul·la. Pel costat natural si que hi podrem observar una petita part de la fauna de la zona. Un bon lloc és anar als ports pesquers, allí és fàcil trobar-te amb les llúdrigues, alguna exemplar de foca, dofins,en el nostre cas vàrem veure un grup de dofins mulars i una dia, molt d'hora, molt d'hora vaig albirar un grup de marsopes. Pel que fa a la ploma hi ha una omnipresència de còrvids, bàsicament representats pel corb emmantellat i la garça i també un gran depredador de peix, l'àliga marina o pigard cua blanc que en aquesta època de l'any es trobava fent vols pre-nupcial i es feia molt patent, diuen que en cada port n'hi ha una parella, el que si que us puc dir que Noruega té la població més gran d'aquesta espècie.   

Pel que fa al paisatge aquesta zona no té res a envejar a les Lofoten, lloc que s'ha convertit en la meca de molts fotògrafs i, que està absolutament col·lapsat i inhabitable pels que busquem una mica de tranquil·litat. Aquí hi ha algun fotògraf que fins i tot et fa il·lussió trobar-te per allò de no sentir-te sol però, res a comparar amb la densificació de les Lofoten . Llocs per fotografiar el paisatge en té molts i senzillament d'una bellesa corprenedora.

Tromso, rodalies

 Llúdrigot menjant-se un peix en un port

 Fer escursions amb trineu és un servei turístic i una pràctica local els dies de festa

 Quan neixes en aquesta terra et posen sobre un trineu i et calcen uns esquis. Com que no hi ha pistes, tampoc hi ha remontadors, què us sembla? això si que és fer esport :-) 

 Una pràctica típica del diumenge, és agafar el tirabuixó per foradar el gel i anar a pescar a les culasses dels fiords

La ciutat té una bona oferta d'allotjament, en el nostre cas vàrem optar per llogar una casa que va resultar ser una passada d'espaiosa i ben arreglada, la tenien en venda per uns sis-cents mil euros però, no la comprarem. Tot i aterrar a quarts de deu del vespre, vàrem tenir temps de prendre possessió de la casa i sortir a caçar les llums del nord i així va ser. L'endemà a primera hora vaig anar a rebre el sol a la vora del fiord. No sé si us passa a vosaltres però,  quan vaig de viatge les glàndules suprarenals no deuen funcionar bé i, això, es tradueix en una hiperactivitat fotogràfica.  A partir d'aquell dia vàrem iniciar un recorregut per les vores dels fiords més propers a la capital i gaudir d'aquells paisatges nòrdics amb tots els seus elements naturals i antròpics.