Experimentant

Sempre s'ha d'experimentar amb tot, si no ho fas quedes ancorat i no evoluciones, La recerca fa que tot es mogui (per bé o per mal). A nivell personal intento fer-ho amb la fotografia, tot i que sé que els resultats obtinguts normalment no solen ser gaire populars  :-(

Aquest cap de setmana em vaig trobar sense motius paisatgístics clars per fotografiar la "tardor", la intenció va ser treballar la "paleta cromàtica". Tanmateix, a la plana de l'Empordà mai és explosivament acolorida, són poques les espècies d'arbres caducifolis que hi tenim.  Aquest fet em va portar a experimentar de com treure el suc i obtenir un resultat acolorit i a poder ser explosiu i una mica diferent. Una mica pretensiós per part meva però, és allò d'haver d'arriscar experimentant.

Per obtenir els resultats que us mostro vaig haver de multiplicar la forma i el color a partir de la propietat de les càmeres modernes de fer multi exposicions.  Espero que els resultats us agradin, jo m'ho vaig passar d'allò més bé fent-t'ho.  Avui comencem per uns plans generals i en la següent entrada anirem a plans més propers amb aquesta tècnica.

El tamariu

La característica més singular d'aquest arbre autòcton és la resistència que ofereix als sòls salins, de fet és l'únic arbre que pot viure en llocs salinitzats, dit d'una altra manera, quan veiem zones on el tamariu és l'única arbre que hi viu, podem dir amb certa seguretat que aquelles terres són salobres o "salmàstiques" (com diu la gent gran de Castelló d'Empùries referint-se a les aigües), és un bon bioindicador :-)

Moltes vegades té aspecte arbustiu però, pot arribar a 6-8 metres d'alçada. La capçada és molt ampla, desmaiada i quan està a la vora dels camins porta molta feina el podar-los ja que envaeix el pas.

El cascall i la corretjola marines

Sempre fotografiem les roselles vermelles dels conreus però n'hi ha d'altres que passen desapercebudes pel seu hàbitat més específic, com ara és el cas del cascall marí (Glaucium flavum), ell viu a les platges i és a la primavera que el podem trobar florint. Té propietats medicinals, la seva sava s'utilitza per combatre les berrugues i les fulles infusionades per combatre la tos. No gaire lluny i ja en terres més fortes, a la vora dels camins de ronda de la costa  trobarem a la corretjola  (Convolvus althaeoides) que engalana els corriols.

Traces

Com a continuació de l'anterior entrada i un cop el sol era una mica més alt, un dels recursos més assequibles per fotografiar en les platges sorrenques són les traces que hi deixa el vent i els elements que s'hi queden "tirats" o, les petjades de la fauna d'aquest hàbitat tan peculiar.

Platja de Sant Pere

Muga vol dir frontera amb euskera però, a nivell a la plana de l'Empordà, el riu que se'm fa més "frontera" és el Fluvià i, crec que això ens passa a molts dels que vivim al nord de la Muga ;-).

La selecció d'avui és de la sortida de sol que hi va haver aquest dissabte, estan fetes a la platja de Sant Pere Pescador, al sud de la frontera. Va ser un bon matí. Vaig aprofitar el final de la tramuntana que havia esborrat les petjades humanes i tan sols hi havia la del vent i dels animals. La primera foto, encara que no ho sembli era pràcticament de nit, és feta a una iso alta (400) i un temps d'exposició d'un minut, en la sessió vaig intentar captar aquestes llums baixes i suaus que il·luminen la sorra i l'aigua. M'agrada la tercera en que la sorra es tenyeix de rosa i es veuen les petjades d'una guilla que hi havia passat feia poc, en la següent podeu veure un borm blau dipositat pel mar i, la darrera és la gola del Fluvià just al instant de sortir el sol.   

La sang altera

Un dels paràmetres físics que tenen més influència en els processos biològics és la temperatura. La pujada de la temperatura que va junt al increment de les hores de sol, dispara l'activitat fisiològica dels essers vius. Gaudir d'aquest procés anual és tot un espectacle que es repeteix i paga la pena d'observar-lo. Bé, sempre i quan t'apropis a fer passejades pel medi natural. Malauradament hi ha una gran part de la població i cada cop en són més que han de viure dins de les grans ciutats allunyats d'aquests entorns naturals. Ells, són majoria i no sé com evolucionaran respecte a la seva actitud davant de la pèrdua de consciencia ambiental. Aquesta pèrdua de "sensibilitat ambiental" podrà ser un problema a mitjà termini!

Pel que fa a la foto us presento dues versions fetes al mateix moment i l'únic que ha canviat és la posició de la càmera, en la primera més contrapicada i la segona picada. El resultat és ben diferent.