La llarga travessa del desert

Aquesta tardor i hivern han estat com una llarga travessa d'un "desert meteorològic", l'anticicló de les Açores ens ha fet  la guitza i aquestes setmanes d'altes pressions, sense el pas de borrasques, ens han deixat els aiguamolls eixuts i el mar com una bassa d'oli. Sortosament, alguna cua de front ens ha regalat uns crepuscles encesos que ens han permès treure la pols de la càmera.

La imatge d'avui s'ha fet durant una tarda d'aquest dies de Nadal en que el pas de las barques quan tornen cap a port aixequen les onades i, un lleuger vent escombra la humitat generant aquests núvols que ens permet rematar la fotografia de marina. 

"El que és petit, és bonic / floridura sobre un excrement"

Llarg títol per recordar  un dels llibres més influents que s'han escrit en les darreres dècades i que sovint oblidem: "Small is beautiful" de E.F. Shumacher. Aquest economista ens va alertar per que fóssim més respectuosos amb els recursos, que fóssim més sostenibles, quaranta anys més tard seguim pel mateix camí.

En la foto podeu veure com és la floridura que creix sobre un excrement i, que ajuda a incorporar els aliments consumits per una vaca, ara expulsats en forma de tifa, i que passaran cap al medi per ser absorbits de nou per les plantes. Aquest procés natural i sostenible que la natura fa, i ho fa d'una forma tan rebonica, nosaltres no som capaços de incorporar-ho al nostre dia a dia. La petjada ecològica ens porta a l'autodestrucció i no en volem ser conscients. Des de la nostra petitesa ens veiem incapaços i impotents per fer quelcom per arreglar-ho. Reconec que estic mig depre per tot el que passa a casa nostra i busco el consol en una tifa :-).     

Maestrat (II)

Els aspectes naturals de la comarca és el que millor coneixia, de jove havia recorregut durant innumerables ocasions els Ports de Besseit, els quals, pertanyent pràcticament al mateix conjunt natural però, hi havia un aspecte que dubtava si encara es podia conservar tant net i pur com en aquells temps, em vull referir a l'aire gèlid, dens i transparent, d'aquesta terra, a la manca de contaminació lumínica, als cels nocturns espectaculars d'aquest país tant despoblat i si, encara ho conserva! Aquest és un valor en alça en els temps actuals i que caldria que els gestors d'aquest entorn ho potenciessin.  

En aquesta terra encara és possible passejar-hi tranquil·lament i, estiguis on estiguis, des de mig matí i fins que el sol s'ha amagat, pots veure voltors volant en totes direccions. Si fas una excursió per qualsevol de les muntanyes reblertes de cingleres hi podràs veure la cabra salvatge. Tot això, enmig  de les pinedes de pi negre o de pi roig, de les boixedes i els sabinars. Demanar per demanar, poder hi trobo a faltar el udol del llop però això és molt demanar.

Castell de Sant Salvador

Dos o tres cops l'any m'agrada pujar al castell, aquell dia era un mal dia per la fotografia nocturna, pràcticament era lluna plena però, com que m'agrada anar a contracorrent, doncs cap amunt.  La plana tenia una humitat ambiental molt elevada que entelava la lent en llargues exposicions, aleshores calia arriscar i anar a suar la cansalada i pujat fins a la cota 700 msnm.

Un cop al lloc vaig agafar una emprenyada en veure com han "antropitzat" el lloc amb cartells informatius, baranes a les balconades perquè els visitants no caiguin, etc.  La massificació dels espais públics té aquest problema, molt aviat perdent la seva essència.

Aquest fet em va obligar a buscar nous enquadres i evitar tots aquests nous objectes, la lluna anava pujant i ràpidament les imatges quedarien molt diürnes. A dalt dues imatges contraposades, la primera feta des de dins la torre de defensa i la segona mirant-la, a la de sota s'ha inclòs a la lluna. 

Maestrat (I)

Hem aprofitat alguns dies del Nadal per fer una escapadeta pel Maestrat, aquesta és una comarca del Baix Aragó força desconeguda i que ens va sorprendre molt gratament. Les belleses que atresora són variades i pot fer la delícia de molta gent inquieta per conèixer el territori. L'entrada d'avui la faré sobre una de les temàtiques que més poden captivar, l'arquitectura civil i religiosa i que està molt lluny del que normalment faig. Que en una contrada tant "pobra" i mancada de recursos pugui haver-hi pobles fortificats amb uns casals d'una noble identitat i esquitxada d'esglesies i convents, et deixa bocavadat , encara que tot té la seva raó de ser. Descobrir-ho és fascinant i us convio a fer-ho.

Avui us deixo una mostra, els fotògrafs nocturns podreu quedar confosos i pensar que és feta a Belchite però, no, no és Belchite. ës un convent d'un poblet perdut al mig del maestrat.
Al processar-la, he hagut de practicar un revelat extrem per reduir la saturació dels taronges procedents de la il·luminació pública del carrer, el proper dia que hi vagi m'emportaré una manta per tapar la farola :-) i evitar aquest molest problema. A sota una panoràmica del poble i un detall d'un carrer. Als que us agrada la fotografia urbana aquí us tornarieu bojos!  

Far de S'Aranella.

Aquest far el tinc relativament a prop de casa i normalment hi vaig quan bufa tramuntana forta, m'agrada sentir la força del vent i el mar. Com que aquest final d'estiu és força "soset"  Vaig haver de buscar altres racons per fotografiar. Aquest dia hi anava amb la intenció de provar el ND de 10 passos però, els núvols no eren els adequats. Tot i això, vaig fer aquesta imatge del far des del costat E i, aprofitant el lloc però fent un gir de 180º, vaig fer la segona imatge en que es veu el poble de Port de la Selva.