L’arbre caigut

Aquesta imatge la tenia desestimada de ser publicada però, l’assessora que tinc a casa m’ha demanat que la pengi. De fet quan la va veure,  va exclamar: uau!

Aquest lloc el tinc molt poc trillat, gran part de l’any té un nivell d’aigua molt baix i no hi penses. La tarda que hi vaig estar passejant em va resultar força productiva, n’he fet fins a tres entrades en el blog. Esperem que us agradi.

Saps com s'han fet?

L'altre dia per la tarda vaig anar a vigilar si els lliris havien començat a florir però, en el lloc escollit encara no hi havia ni una flor (cosa que no és així en altres indrets dels Aiguamolls on aquesta setmana s'han vist les primeres). Per no tornar a casa sense cap imatge vaig mirar de fer alguna cosa que tingués una mica de "gràcia" i vaig començar a pensar com obtenir algun efecte sense haver de fer ús de cap mena de filtre ni cap artilugi.

Estic segur que aquest mètode ha d'estar més que inventat, tot i que no ho he llegits mai (soc molt novell en aquest món) però, se'm va acudir de posar-lo en pràctica sense saber massa que en podia treure. Per continuar el joc i fer-vos partícips, us demano si sabeu com s'han pogut fer aquestes imatges que us presento avui, amb una de sola podria ser una mica enganyós però amb les dues que hi ha crec que ha de ser més fàcil. 

 Ànims! que estic segur que ho sabreu respondre ràpidament...

La muntanya encara dorm

He aprofitat un dia d'aquest llarg cap de setmana per pujar per l'Albera i observar el despertar primaveral però, realment tot continua força adormit, possiblement que el motiu sigui que les darreres setmanes encara ha estat nevant i fent unes temperatures nocturnes francament baixes.

Davant d'aquest panorama i, per no tornar amb les mans buides, em vaig dedicar a fotografiar els torrents que aquests si que estan vius i amb molta aigua. Els gripaus estaven dins l'aigua passant el període final de l'aparellament, moment aquest de gran desgast energètic i que alguns hi deixen la pell i mai millor dit!

Iridescència.

Aquest és un fenomen que no és habitual, rar, i que es genera als contorns dels núvols alts els quals, estan formats per petites gotes força homogènies d'aigua o petits cristalls de gel. Es formen molt a prop del sol, hi solen dominar els colors vermellosos i verds, generats per la difracció de la llum del astre  rei.

Les iridescències que us mostro avui són de les més grans que he vist, van ser fotografiades la setmana passada a la tarda i per fer-ho he utilitzat el 70-200mm amb un filtre polaritzador. 
De vegades viatgem milers de quilòmetres per observar fenòmens com les aurores i resulta que a casa també en tenim espectacles com les iridescències. Les muntanyes que es veuen són les Salines en primer terme i al radera el Canigó. 

"Colorins"

Força sovint llegeixo a fotògrafs que publiquen en blanc i negre i, a la vegada manifesten el seu cansament de les imatges amb color, quasi bé un rebuig, a partir d'aquesta declaració de principis inicien una prosa profunda i filosòfica que de vegades es fa difícil d'entendre pels mortals com jo que ens considerem normals i corrents.

La tarda que vaig fer aquesta imatge em vaig dirigir a aquest punt de forma quasi autòmata. En el moment de fer-la vaig pensar que era una imatge suada i "cansina" per ser mostrada al blog i, que no la publicaria però, no me'n he sabut estar. Si aquests "colorins" fossin captats en algun reducte de moda, tipus Islàndia o un fiord de Noruega, possiblement tindria un major impacte i centenars de "m'agrada"i, es que a casa nostra, tot l'any és una explosió de color! No us sembla? ;-)

El que vull reivindicar és el color del mediterrani pels mediterranis, els paisatges primigenis amb cels dramàtics del cantàbric pels "xicarrons" del nord o el B&W urbà pels urbanícoles, això sí,  que de tant en tant puguem ser-los infidels, perquè sempre envegem el que els altres tenen. 

A propòsit de la dansa de la mort de Verges

El tema de la mort va dominar la baixa edat mitjana i les celebracions macabres es feien per festejar el seu poder igualador. Rics i pobres, petits i grans, tots són iguals davant de la mort. En uns temps com els actuals en que el materialisme i el culte al cos és tan sistèmic en la societat, la por a la mort segueix sent molt gran. Tots voldríem la vida eterna, n'hi ha que fins hi tot s'han congelat esperant que la ciència descobreixi l'elixir de la vida eterna!

Per fer l'aportació personal a la festa de la mort de Verges, avui us presento aquest detall d'un calcoesquist del Cap de Creus, en ella hi veig unes calaveres rialleres fent sàtira d'aquest poder. Les veieu vosaltres?