Força sovint llegeixo a fotògrafs que
publiquen en blanc i negre i, a la vegada manifesten el seu cansament de les
imatges amb color, quasi bé un rebuig, a partir d'aquesta declaració de
principis inicien una prosa profunda i filosòfica que de vegades es fa difícil
d'entendre pels mortals com jo que ens considerem normals i corrents.
La tarda que vaig fer aquesta imatge em
vaig dirigir a aquest punt de forma quasi autòmata. En el moment de fer-la vaig
pensar que era una imatge suada i "cansina" per ser mostrada al blog
i, que no la publicaria però, no me'n he sabut estar. Si aquests "colorins"
fossin captats en algun reducte de moda, tipus Islàndia o un fiord de Noruega,
possiblement tindria un major impacte i centenars de "m'agrada"i, es que a casa nostra, tot l'any és una
explosió de color! No us sembla? ;-)
El que vull reivindicar és el color del
mediterrani pels mediterranis, els paisatges primigenis amb cels dramàtics del
cantàbric pels "xicarrons" del nord o el B&W urbà pels
urbanícoles, això sí, que de tant en tant puguem ser-los infidels, perquè
sempre envegem el que els altres tenen.
Personalment, hem considero Classic i "cansino", m'hagraden molt els colors del nostre Empordà , els cels rogencs de posta de sol , i els colors una mica "estrafalaris" crec que tots passem èpoques, i ens cansem i a vegades despreciem el que tenim prop de casa per buscar-ho fora. Sense treure merit a un bon B i N , on predominen més els jocs de formes, textures i contrastos per sobre de la crominància , tenint la ment oberta per poder plasmar en cada moment el que ens vingui de gust , siguem on siguem .
ResponEliminaPersonalment de les dues fotos hem quedo amb la segona, horitzo centrat amb el reflexe i les plantetes de primer terme marcant-me el camí .
salut.
Gràcies Albert per la teva opinió que comparteixo plenament. Una abraçada
EliminaJo soc cansino amb le smontanyes, però és el que tinc a la porta de casa, i com que no puc anar de viatge, és el que faig. A qui no li faci goig, que no s'ho miri, que vaig a fer jo :-)
ResponEliminaA mi m'agraden, sempre que veig bonas llums a la tarda a Saragossa o a Osca em quedo amb cara d'idiota, però és que al Pirineu no s'hi veuen.
Em quedo amb la primera, per les colors. Una abraçada.
Un lloc que m'agrada molt de la teva terra són els Monegros, tant de dia com per la nit. Hem de saber exprèmer el que tenim :-) Una abraçada
EliminaJo en canvi no penso que el anar fora és despreciar lo de casa. El que si que opino és que "saber veure" el que tenim a casa és molt dificil.
ResponEliminaNo és que no volguem sinó que la quotidianitat no t'ho permet. Quan ens acostumem a veure sovint tal o qual fenòmen o efecte ens insensibilitzem.
Tu has parlat d'Islàndia... doncs allà tens l'exemple, vas veure gaires islandesos o islandeses de nits fotografiant aurores com bojos? JO no en vaig veure ni un i les poques fotos que he vist d'islandesos amb aurores per internet són fotògrafs professionals que o bé es dediquen a fer fotos per agències o bé guien grups.
Quan sóc fora no paro de veure motius fotogràfcs, perquè tota la meva ment veu coses "noves" (encara que ho hagi vist per internet però la experiència i vivència personal abans no la tenia).
Lo dit, sóc un enamorat de l'Empordà però això no vol dir que conegui al 100% el territori. Per això a vegades et pregunto d'on és tal o qual foto i em sorprenc quan em dius que gairebé ho tinc darrera de casa! Estic amb tu en què s'ha de conèixer el territori.
En quan a color o B/N... I perquè no els dos? El color augmenta la informació de la imatge si el que es busca es concentrar l'espectador en formes, textures... llavors el B/N és un molt bon recurs (per això en fotografia urbana se sol utilitzar).
A mi cada vegada més m'agrada o aprecio el B/N en paisatge però funciona en vegades molt concretes (monocroms, minimalisme, textures...).
Salut!
Molt ben explicat, Dani. Pel que fa al color o el B&W, no creus que els de B&W tenen la gràcies perquè hi veuen en blanc i negre?
EliminaUna abraçada