Papiroboires

Dies enrere llegia a un reconegut fotògraf com s'ho feia per obtenir l'efecte boira i sense cap manipulació digital. Ell, que és de la "vella escola", dels que podriem anomenar com els artesans de la fotografia que tenen l'enginy a les mans, si no hi són, se les fan! 
Com que visc en una terra que pocs dies a l'any hi ha boira, l'estimada tramuntana es preucupa d'esbair-les, a mi també se'm fa molt difícil fer aquest tipus de fotografies. Aleshores he anat a les closes per practicar amb aquest "truquillo" del mestre. Ell deia que utilitzava un tovalló de paper com a generador de boires. Doncs aquests són els resultats que vaig obtenir en aquesta primera pràctica de generar "papiroboires".  Caldrà depurar la tècnica però,  ja sabem d'un recurs nou per fer-ne ;-)  

Narcisos

Una de les primeres flors que apareixen en les closes (prats de pastura) dels aiguamolls són els narcisos. La veritat és que no tinc ni idea s'hi han estat introduïts per la ma de l'home o són naturals. En el cas que siguin naturals, si que puc dir-vos que estan en franca regressió, ja que conec molt pocs llocs on floreixen. Esperem que algun lector del blog ens pugui il·lustrar.

Us deixo aquestes imatges que documenten la clapada més gran que conec, són fetes una tarda ennuvolada, les hores prèvies a l'entrada d'una llevantada. Vaig jugar desenfocant el 70-200 a f2,8 i la doble exposició. Espero que us agradin i que serveixi per donar la benvinguda a la primavera.

Les closes de Sant Joan dels erms

Aquesta és una de les zones més desconegudes dels aiguamolls. Aquestes closes o prats de pastura són terres robades als estanys, per fer-ho, es va construir a cop d’uxet (fanga) una extensa xarxa de canals, recs i agulles i així poder drenar els camps. Com que els sòls són salats no s’hi pot conrear res, bé, l’únic conreu possible és l’arròs. Aleshores l’aprofitament més comú és convertir-ho en prats de pastura per vaques i cavalls.

Les imatges que avui us presento són fetes dies després d’una llevantada, moment en que l’antic estany recupera tot l’esplendor i els prats queden enaiguats. 

La simplicitat relaxa

Un exercici físic i mental que de tant en tant m'agrada fer, és passejar per la platja i anar destriant que és el que pots fer fotogràficament parlant. Una de les imatges que és més "resultona", és fer el mar amb el trencant de l'onada. La llarga exposició i la baixa llum pot donar-nos resultats cromàtics sorprenents i molt agradables a la vista. Són el que alguns anomenen composicions minimalistes i tenen propietats terapèutiques, la seva contemplació relaxa. Molt adients per penjar a la paret, no us ho sembla? 

  

Sola

Fotografiar la lluna és un tema recurrent pels fotògrafs del paisatge, ens resulta un recurs fàcil a l’hora de composar però molt complicat a l’hora de captar el detall de la seva cara. Aquí en teniu un exemple clar, en una de les imatges m’ha ajudat molt a l’hora de composar l’escena però he estat incapaç d’evitar que es quedi “cremada”, en l’altra i posant el 17-40 a 40mm, si que s'ha pogut captar una mica del detall de la seva cara minvant. Espero que us agradin :-)

Com s'origina una aurora

Ahir hi vahaver les aurores més potents de l'actual cicle solar, avui haurem d'estar a l'espera del que els caçadors d'aurores puguin anar publicant a la xarxa. esteu atents!
Us deixo una explicació molt entenedora de com es generen.