Requesens

Feia dies que tenia aquesta imatge al cap, volia fotografiar el castell de Requesens amb el bosc nevat, la rufa com a boina del Puig Neulòs i, a poder ser, que un raig de sol il·luminés el castell. El dia que vaig preveure que es podrien donar totes aquestes condicions, vaig sortir de casa per dirigir-me cap al lloc pensat. Tot i estar el cel tapat, hi havia dues escletxes de cel molt fines just en el punt que el sol s'havia de pondré, i un és optimista de mena però, i sempre hi ha un però, el que soc és un mal calculador. Vaig arribar al punt amb el temps massa just per prepara l'equip. Com us he dit hi havia una fina escletxa per on havia de fer l'ullada l'astre rei i això, també volia dir que la il·luminació duraria segons, tal dit, tal fet. Va ser una imatge feta sota un estrès brutal, les fotos 2 i 3 van ser fetes en automàtic perquè veia que no hi havia temps per montar el tele i configurar en manual. La primera va ser la darrera imatge que vaig fer en manual i a pols, la tramuntana bufava a més de vuitanta quilòmetres per hora. Vaig haver de improvisar posant de trespeus el meu cos, eixarrancat de cames i amb el cos sobre el capó del cotxe, els colzes ben oberts i sense respirar, esperant que la ràfega de vent baixes per disparar la càmera, tot un poema. Després d'aquell clic la llum màgica va desaparèixer :-( 

Excepcional?

Cada cop és més excepcional que hi hagi una onada de fred d'una certa entitat, la que hi hagut la setmana passada ha estat molt vistosa a nivell general però, la seva durada ha sigut d'hores. Quan vius al tròpic l'any es divideix en dues estacions, la de pluges i la seca, a casa nostra en tenim quatre però amb el canvi climàtic no sabem realment com acabarem :-(, S'han acabat els hiverns freds?

Us deixo una de les imatges que més m'han agradat de les dues sessions que he fet aquesta cap de setmana passat, les properes setmanes en publicaré més però, avui us deixo aquesta llàgrima suspesa sobre l'aigua de l'Anyet. Llàgrima vessada pel canvi climàtic? Llàgrima d'enveja i emprenyamenta per no haver vist la neu, quan ha nevat a tot el principat? Hi ha moltes raons per fer una llàgrima, i es bo fer-ho, però prefereixo riure i lluitar ;-) 

Celatges de Vent II

Una de les característiques que hi ha amb l'entrada de la tramuntana és la formació de lenticulars. Aquestes lenticulars es generen per l'efecte de la carena del Pirineu, és com una onada que es forma a gran alçada i de morfologia sinuosa, aquestes morfologies de vegades les podem també veure a la sorra de la platja en estat sòlid.  Tant sols dir-vos que aquella tarda el celatge era molt dramàtic, sense color, quasi negre, calia jugar amb els tons foscos, vaig esperar fins que uns darrers rajos de sol els van il·luminar fugaçment, va ser una fracció de temps molt i molt curta. Cal estar molt atent i a punt per no perdre aquell instant màgic. 

Despullats

Una de les coses que m'agrada observar a l'hivern  són les formes dels arbres desproveïts de fulles i com aquestes es retallen sobre el cel. M'estic plantejant de fer-ne una petita sèrie...

L'altre dia i després de fotografiar el capvespre, vaig encantar-me amb aquests freixes, les branques són molt suggerents, de vegades em fan pensar amb les neurones i els seus àxons, d'altres en un complex sistema fluvial, en definitiva, aquest model morfològic sol repetir-se força sovint en la natura, aleshores se'l denomina genèricament "formes dendrítiques" i són francament boniques.

Avui us deixo aquest trio batut per la tramuntana i que el seu encant rau amb el desdibuixat de les puntes de les branques. No us ho sembla?

La imatge l'he retallat per la part de sobre, ja que sortia un núvol molt molest i he cregut convenient fer-ho. :-( ..., amb el retall ha desaparegut una imperceptible lluna creixent.

Mira cap al costat contrari

Sempre que estiguis fent una crepuscular en un lloc obert i ample, cal estar molt atent i mirar cap al costat contrari, és possible que la foto estigui alli.

Aquest dia estava fent la posta de sol que us vaig presentar a l’entrada “Emulant als mestres” i quan estic en un lloc envoltat d'horitzons potents, sempre miro el que tinc al darrera,  més d’un cop m’he  quedat sorprès del que hi ha, com en aquesta ocasió en que la lluna era l’element que li donava el punt diferencial.

Celatges de vent

Com que una de les característiques de l'hivern alt empordanès són les grans tramuntanades intentaré fer una sèrie dedicada a la nostra ama i senyora. Un dels paisatges més característic d'aquestes grans ventades són els cels que ens regala i més en els moments d'entrada, el qual, coincideix amb el final del pas d'un front de baixes pressions. No sé si tindré moltes oportunitats durant els propers dies de fer-ne gaires, però el cert és que donen una previsió molt bona.

Començarem amb una tarda gris i gèlida i amb un vent moderat, això permetia estar al descobert i fer pantalla amb el cos sobre la càmera per evitar les trepidacions, no he tocat la temperatura del color, és tal i com captava la càmera en automàtic  (7.350ºK) i que li va de conya per crear l'ambient de temperatura baixa. Vaig allargar l'exposició una mica, fins 1,6s, d'aquesta manera aquests lliris grocs que sobresurten donen la sensació del moviment del vent. El diafragma era tancat a f16.0 i la focal a 17 mm. Espero que us agradi :-)