Sempre que estiguis fent una crepuscular en un
lloc obert i ample, cal estar molt atent i mirar cap al costat contrari, és possible que
la foto estigui alli.
Aquest dia estava fent la posta de sol que us
vaig presentar a l’entrada “Emulant als mestres” i quan estic en un lloc envoltat d'horitzons potents, sempre miro el que tinc al darrera, més d’un cop m’he quedat sorprès del que hi ha, com en aquesta ocasió en que la
lluna era l’element que li donava el punt diferencial.
Wspaniała kolorystyka i super jakość.., pozdrawiam
ResponEliminaKolory Morza Śródziemnego! Dzięki Barbara :-)
EliminaQuant temps d'exposició per a la lluna? Ahir vaig intentar de fer nocturnes, però van sortir núvols i la sessió a la merda :-(
ResponEliminaVeig més equilibrada la última, encara que em fa molt goig la primera amb el contraste entre càlids i freds. Una abraçada.
Doncs faig exposicion força curtes, pensa que quan es baixa en l'horitzó corre com una llebre ;-) Exactament són de 25 segons. Si vols t'explicaré un secret, porta un filtre degradat de densitat neutra. Una baraçada
EliminaLa distribución de espacios y colores que hace el árbol y su reflejo en la primera foto es guapísima, sin duda alguna la que más me gusta de las tres. Un abrazo
ResponEliminaCelebro que te guste, verdaderamente sorprende un poco el color, en éste caso tiene 13 s d'exposición a f14 e ISO 100 y se saturaron mucho los cálidos.
Elimina