L'altra reina de la nit, la geneta

Finalment la setmana passada vaig tenir l'oportunitat de tornar a provar sort a l'amagatall de Natuaraprop. Tenint el teixó i la guilla al sarró (disc dur) vaig anar per la geneta i el gorjablanc. Tenia temps fins a mitja nit i calia aprofitar-ho.  Quan vaig arribar a l'amagatall quedava poca llum de dia (aconsellable anar-hi quan més aviat millor). Tot i això, va ser espectacular l'activitat que hi havia a la bassa, mallerengues blaves, carboneres i emplomallades no paraven d'entrar a les menjadores, entre mig podies veure al raspinell, el cargolet, la merla o el durbec. Ah! i em va fer molta il·lusió poder fotografiar al ratolí de camp, que encara que petit no deixa de ser una "monada".

Mica en mica la llum va anar marxant i et submergeixes en la foscor de la nit,  al mig del bosc tancat en un gàbia de vidre i, esperant que comenci l'espectacle. Les ninetes dels ulls es dilaten al màxim i l'oïda s'aguditza. Cal ser pacients i no fer fressa, sents el teu respirar, si menges o veus, millor fer-ho amb extrema discreció. Per facilitar l'espera ara hi ha wifi per poder navegar per internet! en el meu cas vaig navegar amb la imaginació per l'interior del bosc. Sentia el cant de l'òliba que de mica en mica es va apropant, però no la vaig arribar a veure. Per matar el temps a les nou sopo, com que l'entrepà feia estona que l'havia fet, el pa era tou i no cruixia.  De sobte s'encenen les llums , són poc més de les nou del  vespre i el primer actor irromp en escena. És el teixó, ell no falla mai. Durant mitja hora va menjant els cacauets que se li han deixat. És un mandrós, fins hi tot s'asseu per menjar amb tota la patxoca que li dona la tranquil·litat de sentir-se segur.  El pols se m'ha accelerat durant aquesta estona, és una experiència molt emocionant. Quan marxa, l'adrenalina em fa estar ben despert i  sense cap necessitat de dopar-me amb cafè (l'amagatall disposa de cafetera!). Difícilment es té la sort d'haver estat a dos pams aquest vell  habitant del bosc.  Passa poc més d'una hora i sento una fressa al teulat de l'amagatall, hi ha alguna cosa que s'hi mou, passen uns segons eterns i un clic encén les llums del lateral, és ella, la geneta. Es mou amb una elegància felina, ràpida en el moviment i atenta amb la vista a tot el que l'envolta, les orelles amb tensió és pura salvatgina. Té geolocalitzats tots els punts on se li pot amagar l'esquer, fa una revisió de cada un d'ells, sigui amb èxit o sense. Aquí també hi juga un paper molt important la manera en que se li facilita-dificulta l'aportació del menjar per part dels companys de Naturaprop. Com ells diuen és un amagatall 2.0 que se li pot dona un 9.9 de puntuació, estic segur que milloraran l'immillorable per tenir el grau d'excel·lència.