Darrerament estic
pujant fotografies de paisatge agrícola, tot i que m’encanten els paisatges
naturals, de vegades em trobo amb la necessitat de no renunciar al que ens
envolta realment. Els pobladors circummediterrànis som dels que més hem modificat
aquest paisatge natural de forma continuada. Si bé ara estem en una mena de
rebrot de les brolles i boscúries degut a l’abandonament de la terra, la nostra
petja i la capacitat de transformació
segueix sent enorme i brutal. La recerca d’un paisatge equilibrat sense
estridències és veritablement molt difícil i fàcilment trobem sempre entrebancs
que ho trenquen. Desitjo profundament que arribi el dia que sapiguem posar preu
al paisatge, que cotitzi en borsa, si cal. D’aquesta manera poder aprendrem a
conservar-lo.
Aquesta és la
primera imatge feta aquest mes de juliol, són camps de Peralada travessats per
una cua de front "estival".
