Tenerife i VI

La segona i darrera foto que li vaig fer a la VL era amb un tajinaste de primer pla, tot i que aquesta espectacular planta endèmica inicia la floració a mitjans de maig, vaig tenir la gran sort de localitzar uns escadussers exemplars que començaven a tenir les primeres i es trobaven ben ubicats. Aquests, en concret, estan a tocar l'aparcament de la base del telefèric que puja al Teide. 
La imatge esta feta a f2,8 i una ISO de 8000!, mai abans havia utilitzat una sensibilitat tan alta, poder vaig ser massa agosarat, també porta un toc de llum càlida.

Les vinyes

L’home fa mil·lennis que pobla aquestes terres, els primers colonitzadors que van venir i van establir relació comercial amb els indiketes (originaris) van ser els grecs i van ser ells els qui van introduir les vinyes, conreu molt adaptat a les condicions edàfiques i clima de l’aspre de l’Empordà. En un territori tan humanitzat com el nostre no podem ignorar el paisatge que la mà de l’home ha anat creant, és per això que de tant en tant m’agrada incloure’l dins de les publicacions, abans l’havia defugit. 

Aquest és el resultat d’un passeig per l’aspre de Vilamaniscle. Són llums molt efímeres (la segona) i difícils de dominar (la primera), fins i tot a la segona no vaig tenir l'oportunitat de millorar la composició. Espero que us agradin.
A petició d'en Seva, hem baixat la saturació del magenta a -60% en la segona foto.:

L’estany de Castelló

Si miréssim la cartografia antiga veuríem que allò que tothom coneix com “Els Aiguamolls” té la denominació de l’Estany de Castelló. Aquest era el lloc on desembocava el riu La Muga i que posteriorment (després de la guerra civil del 36) aquest riu el van encaixonar perquè anés a tributar directament al mar. Aquest mot d’Estany de Castelló ha desaparegut completament de les cartografies actuals i del cap de tothom, mai he sentit a cap castelloní reivindicar-lo. S’ha meteoritzat i ha quedat esmicolat en tot un seguit d’estanys amb nom propi, avui us presento l’Estany de Murnau, un dels estany menys coneguts i dels més bonics que hi ha. Actualment és una zona d’inundació en que encara s’hi veu representada part de la vegetació típica d’aquestes maresmes de caràcter més dolç, encara que molt a prop de la superfície (1-3 m) l’aigua és ben salada o salmàstica com diuen els vells d’aquests cortals (masos), la presència dels tamarius denoten aquest caràcter salobrós. Espero que us agradin.

La Reina de la Nit

Fa unes setmanes l’amic Toni Llobet em va escriure per convidar-me a fer de conillet d’índies d’un amagatall de fauna de bosc i em vaig prestar amb molt de gust. Volien saber que tal funciona per fer fotografia nocturna de mamífers i fer-ho amb la il·luminació artificial que hi tenen instal·lada. Tot un repte per mi, ja que fa molts anys que no faig fotografia de fauna i mai ho havia fet amb els noctàmbuls ;-)

El "hide" l'han construit a Sant Esteve de Guialbes, en un magnífic bosquet del Mas Vidal, junt amb l'Esteve Ginabreda i en Xavier Puig que configuren NaturAprop. Aquesta iniciativa neix amb la intenció d’apropar als fotògrafs i aficionats algunes de les feristeles que poblen els boscos de casa nostra, algunes d’elles més típiques de veure-les atropellades a les carreteres que en plena activitat boscatana. Han posat al mercat una magnífica instal·lació molt ben habilitada i amb tota cura de detalls que ens possibilitarà l’observació d’aquesta fauna, ja sigui en família, ja sigui per fotografiar-la (professionals o aficionats). Penseu que les feristeles les tindrem a un metre de distància. Fins i tot els hi sents l’alè! 

El que us mostro avui és del primer dia que n’he estat usuari i el resultat ha estat increïble o millor dit: ha superat amb escreix les espectatives que me’n havia fet.

L’amagatall està en un bosc d’alzines a tocar del poble, semi enterrat, i així poder estar a l’alçada de la fauna. És ample i dotat de seients còmodes per fer l’espera. Les finestres tenen un vidre que permet la visió perfecta de la fauna pels tres costats, al quart hi ha la porta ;-). Un detector de moviment activa la il·luminació exterior i tens la possibilitat de controlar-la des del seu interior, un reostat per a la  intensitat, i interuptors per l'encesa i apagada o deixar-la amb l’automatisme lligat a la presència de moviment...., una passada.  La qualitat de la il·luminació és òptima, pots treballar amb el WB en automàtic, es tracta d'una llum càlida que com podeu veure és perfecta.

Pots treballar amb focals que van des dels angulars fins al tele, en el meu cas he utilitzat el 70-200mm. Volia captar primeríssims plans d’aquesta fugissera salvatgina. Era la primera oportunitat i volia aprofitar captar la mirada de la guilla, reina de la nit. Què us sembla?

Tenerife V

Una de les coses que em feia més  il·lusió en la visita a Tenerife, era fotografiar las Cañadas del Teide per la nit, tan sols disposava d’una nit apta per fer-ho,  i el més greu de tot, és que vaig estar a punt de no anar-hi pel cansament. Per sort, tres floretes vint anyeres vam acompanyar-me i vaig treure la força d'allà on no en quedava per pujar-hi. Aquesta entrada està inspirada en el treball del Pere Soler al qual li dedico. Aquella nit em creia que la via làctea havia de sortir a partir de les tres de la matinada però com que no havia restat l’hora oficial d’aquell territori, va ser a les dues quan emergia per l’est, per sort tot just era aquesta hora quan hi arribava procedent de la Laguna.

Avui us mostro la sortida de la VL per l’horitzó, just per sobre de l’illa de Gran Canària, a sota també es veu la línea de costa de Tenerife. La foto està feta a la porta de l’entrada de l’observatori del Teide, ubicada a més de 2.300 m.s.n.m. Veure un espectacle com aquest posa la pell de gallina, no?
Com que no tinc "gaires" manies he fet cas al jose F. i l'hi he fet un processat una mica agressiu a la mateixa imatge, treien el vinyeteig i incrementant la claredat i el contrast i alguna coseta més. Aquest és el resultat.:

Sembra de l’arròs

Aquests dies s’està finalitzant la sembra d’aquest cereal oriental. A l’Empordà va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, aleshores hi havia més de 2.000 Ha dedicades a aquest conreu, actualment se’n dediquen unes 900Ha repartides en tres nuclis, el més gran a la zona del Baix Ter amb unes 650Ha, un altre nucli a Castelló d’Empúries amb 170 Ha i 111Ha a Bellcaire d’Empordà.

Deixeu-me explicar una teoria sobre la paraula “eixida”, que a l’Empordà s’utilitza per denominar la terrassa de la casa o el mas, crec que va ser portada pels treballadors vinguts de l’Albufera de Valencia per allà al segle divuit a ajudar a les tasques del conreu de l'arròs. Si coneixeu les difrents parles de casa nostra, aquest mot és d'orígen valencià i no torna aparèixer fins que ens trobem a l'Empordà....Un altre dia us he d’explicar coses de l’arròs i la malària a l’Empordà...

Aquestes imatges són fetes el dissabte passat, aprofitant el moment de la sembra en que tota la superfície de l’arrossar està inundada i es transforma en un mirall. Espero que us agradin.

La primera imatge i a petició d’en Pepet l’hem enviat a “l’esteticien”  anomenat lightroom, allí se li ha fet el següent: ombres +44%, blancs +17%, negres +40% un toc de claretat al 25% i com darrer retoc el magenta se li ha tret -25% de luminància i -25% de saturació però, realment el toc màgic crec que ha estat amb reduir la luminància del taronja  fins a un -25%, el que l’ha fet emergir de les vores del núvols que a la primera versió estaven cremades. Segur que a les mans d’un expert encara podria millorar molt més.