Sembra de l’arròs

Aquests dies s’està finalitzant la sembra d’aquest cereal oriental. A l’Empordà va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, aleshores hi havia més de 2.000 Ha dedicades a aquest conreu, actualment se’n dediquen unes 900Ha repartides en tres nuclis, el més gran a la zona del Baix Ter amb unes 650Ha, un altre nucli a Castelló d’Empúries amb 170 Ha i 111Ha a Bellcaire d’Empordà.

Deixeu-me explicar una teoria sobre la paraula “eixida”, que a l’Empordà s’utilitza per denominar la terrassa de la casa o el mas, crec que va ser portada pels treballadors vinguts de l’Albufera de Valencia per allà al segle divuit a ajudar a les tasques del conreu de l'arròs. Si coneixeu les difrents parles de casa nostra, aquest mot és d'orígen valencià i no torna aparèixer fins que ens trobem a l'Empordà....Un altre dia us he d’explicar coses de l’arròs i la malària a l’Empordà...

Aquestes imatges són fetes el dissabte passat, aprofitant el moment de la sembra en que tota la superfície de l’arrossar està inundada i es transforma en un mirall. Espero que us agradin.

La primera imatge i a petició d’en Pepet l’hem enviat a “l’esteticien”  anomenat lightroom, allí se li ha fet el següent: ombres +44%, blancs +17%, negres +40% un toc de claretat al 25% i com darrer retoc el magenta se li ha tret -25% de luminància i -25% de saturació però, realment el toc màgic crec que ha estat amb reduir la luminància del taronja  fins a un -25%, el que l’ha fet emergir de les vores del núvols que a la primera versió estaven cremades. Segur que a les mans d’un expert encara podria millorar molt més.