Si fa poc us
presentava una entrada sobre la guilla, avui serà el teixó el protagonista. Es
tracta d’una imatge feta a l’amagatall de NaturAprop a Sant Esteve de
Guialbes. Va ser una nit de bufar i fer ampolles, als pocs minuts de
submergir-nos en la foscor de la nit, va aparèixer un primer protagonista, es
tractava d’un exemplar amb
unes línies molt contrastades i que tenia un comportament absolutament esquerp, a dia d'avui ja s'ha calmat. Per tal d’acostumar-lo i que perdi la por, se li deixava una llum vermellosa que
sembla que no el molesta tant. Us deixo una imatge amb la llum vermella i
l’altra en que he anat directament a la corba RGB i he seleccionat la R per
reduir aquest color d’una forma substancial. La imatge no porta cap més
processat. Les altres són
fetes amb la llum sense el filtre vermell.
Un dels problemes que vaig tenir va ser a l'hora de composar i d'enfocar, aquest teixó aquella nit em va donar l’esquena, en molt poques ocasions vaig poder composar correctament. A l'hora d'enfocar s’ha de tenir en compte que l’ull d’aquestes feristeles està rodejat de la franja longitudinal de pelatge negra i això ho pot dificultar. En aquells dies tan sols hi havia il·luminació d'un costat que generava ombres molt dures, ara s'ha millorat i és molt més fàcil la composició i l'enfoc.
Un dels problemes que vaig tenir va ser a l'hora de composar i d'enfocar, aquest teixó aquella nit em va donar l’esquena, en molt poques ocasions vaig poder composar correctament. A l'hora d'enfocar s’ha de tenir en compte que l’ull d’aquestes feristeles està rodejat de la franja longitudinal de pelatge negra i això ho pot dificultar. En aquells dies tan sols hi havia il·luminació d'un costat que generava ombres molt dures, ara s'ha millorat i és molt més fàcil la composició i l'enfoc.
Dir-vos que és molt
emocionant estar dins de l’amagatall i tenir una feristela a un metre de
distància. La sents respirar! Aquesta experiència la pots fer acompanyat de la
càmera fotogràfica però, si ho fas amb els teus fills pot resultar molt
gratificant.
Us deixo alguna foto que vaig fer a la penombra més absoluta, mentre esperava que es fes fosc i, alguns "boscatans" venien a l'abeurador. En totes he tirat d'Iso alt.
Espero que us agradin!
Havia fet un comentari en aquesta entrada fa uns dies; devia despistar-se en la foscor dels bits...Deia que de teixons vius només n'he vist un i em va sorprendre l'agilitat i la gràcia dels seus moviments tot i ser camacurts i rabassuts. Suposo que aquest aspecte m'induïa a pensar que es mouria de forma lenta i matussera.
ResponEliminaBona feina amb el WB de la segona( quina diferència!). Veig que una sessió en aquest punt dóna molt de si...
Salut
Hi has d,anar, si guanyes el concurs pots optar.hi ;-)
Elimina