INDULTADA o CONDENADA?

L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.

Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.

Què us sembla? M’ajudeu? 

N'hi ha alguna que mereixi l' INDULT? 

Pinzellades.

Crec que ja ho he explicat que fent una circumpolar, en la qual la càmera s’havia d’estar dues hores i mitja treballant sola, tot i haver-la fixat amb 5 kg de pes, la tramuntana la va tombar. Doncs d’aquella nit vaig poder salvar aquesta foto que té la gràcia de la traça que van deixar aquests núvols i que reflecteixen l’ambient ventós.  

En les nits de lluna es pot jugar molt amb el moviment dels núvols perque deixen pintat el camí per allà on passen i, generen moltes vegades punts de fuga i/o traces que poden ser un bon recurs a l’hora de composar i intentar que la foto que fem sigui impactant.  

Pots ajudar-me?

L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.

Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.

Què us sembla? M’ajudeu? Comencem amb la imatge d’aquest aflorament granític entre oliveres, imatge feta l’hivern passat i que té la peculiaritat que la roca s’ha il·luminat de forma zenital amb un lot.

INDULTADA o CONDEMNADA?

Ja és aquí!

Venen trepitjant el territori, valls, muntanyes. Ara la plana de l’Empordà, amb les finques agrícoles, els masos, contra la voluntat de les famílies que treballen la terra i l’estimen. Destrossen el paisatge, un dels actius de l’economia d’aquest territori. No tenen escrúpols ni sentiments, són les grans corporacions de l’energia elèctrica amb el vist-i-plau dels governs.
Malauradament mai tenim la certesa de que es puguin conservar els valors naturals i paisatgístics d’un lloc, en qualsevol  moment pot aparèixer una iniciativa per destruir-los.
El territori conservat sempre estarà amenaçat!
Des de fa unes setmanes s’estan alçant aquests gegants de ferro que trencaran el paisatge de la nostra terra, són les torres de la línea de Molt Alta Tensió (MAT). Aquesta imatge que avui us presento és un homenatge a tota la gent que ha lluitat en una batalla ara perduda i que pot ser l’avantsala d’una època en que les empreses elèctriques ens volen sotmetre a les seves lleis. Hem perdut aquesta batalla però no la guerra per l’independència energètica. Desenvoluparem un nou model energètic sostenible que donarà servei a les persones. 
La imatge s,ha fet a 400 iso, f5,6 i 30 s d,exposició, però la gràcia ha estat amb la il.luminació que s,ha fet amb lot càlida i el bon art de la Laia Marquès 

Forçant la màquina

Els dies que està núvol tenim la possibilitat de fer fotografia de llarga exposició utilitzant filtres de densitat neutra (DN), aquests filtres impedeixen l’entrada de la llum al sensor i no modifiquen (gaire) el color. No ho faig quasi mai, però si algun dia estic limitat i aquesta és la única opció, tampoc em tallo ni un pèl. Imagina’t que fas un viatge i has de fotografiar diversos indrets, tan sols tens dues oportunitats al dia de fer fotografies amb llarga exposició (al crepuscle i l’albada), aquesta és una opció (amb l’ajut dels núvols) d’allargar les hores aptes per la fotografia de llarga exposició. Et deixo un exemple fet aquest dissabte 16/11/13 a la vora del cap Norfeu.

Al sac i ben lligat.

Finalment i després de sis mesos d’esforços i patiments l’arròs ja és a les sitges a punt per entrar al molí. Dijous (21/11/13) a la tarda vaig anar fins els arrossars de Castelló d’Empúries, aquí hi ha els camps d’arròs ubicats més al nord de la nostra terra, són els darrers en segar-se.

Per l’Albera entrava una cua de front glacial que enfarinava el Puig Neulós. A la plana, tot just ens arribaven unes fines gotes per tocar els nassos.

El  sol va tenyir de rosa els núvols d’aiguaneu  i em va donar l’oportunitat de captar aquests instants sobre els camps acabats de segar. Aquí us les deixo perquè també en disfruteu tots vosaltres.