Finalment i després de sis
mesos d’esforços i patiments l’arròs ja és a les sitges a punt per entrar al
molí. Dijous (21/11/13) a la tarda vaig anar fins els arrossars de Castelló d’Empúries,
aquí hi ha els camps d’arròs ubicats més al nord de la nostra terra, són els
darrers en segar-se.
Per l’Albera entrava una
cua de front glacial que enfarinava el Puig Neulós.
A la plana, tot just ens arribaven unes fines gotes per tocar els nassos.
El sol va tenyir de rosa els núvols d’aiguaneu i em va donar l’oportunitat de captar aquests instants sobre
els camps acabats de segar. Aquí us les deixo perquè també en disfruteu tots vosaltres.
Ostras Eduard vaya cielos. Un abrazo
ResponEliminaComo puedes observar hay días aunque algunos se esfuercen en ponerlo todo en negro aquí la vida es de color de rosa. Gracias por la visita
Eliminadoncs jo feia una paella amb el cel de la segona i el primer pla de la primera ;)
ResponEliminaen qualsevol cas totes tenen per separat el seu propi interes.
JC
Pel meu gust els cels de la primera i darrera són els que més m'agraden. Bé, tampoc és tant el temps que els separen. Gracies per pasar-te.
EliminaLes tres són realment fantàstiques, però em quedo amb la primera !!!
ResponEliminaBona elecció, crec que molt hem de coincidir. Petonets
ResponEliminaBuf! ja ens explicaràs que fas per tenir aqueixos cels. O senzillament és potra?
ResponEliminaPepet, aquests són els cels de l'Empordà dels dies bons. Si que és cert que aquesta plana té una cúpula de cel molt extensa i que això la fa molt especial, d’aquí la seva fama entre els artistes. Molts dies són cels que emocionen. Una abraçada
EliminaM'agraden totes però la primera és la meva preferida, els sots al primer plà li donen més personalitat.
ResponEliminaEn qualsevol cas, felicitats per partida triple. Et vas superant cada dia i sembla que no tinguis sostre :-)
Una abraçada
Xavi
Realment les traces del tactor junt amb la terbolina al cel tenyida de color li dona força. Thanks per passar
Elimina