1,6 segons
47 segons
124 segons
158 segons
250 segons
La tècnica amb la que més "disfruto" a l'hora de
fotografiar un capvespre i que utilitzo sempre que estic davant d'una làmina
d'aigua i un cel potent, és la d'esperar
a que els núvols ja hagin perdut aquell color taronja/vermell viu i entrem a
l'anomenada hora blava. És aleshores que per mi apareix la màgia, és com si disposessis
d'un pinzell gegant i poguessis pintar el cel, realment no és res més que
allargar el temps d'exposició de manera que al fer la foto puguem captar el
moviment dels núvols i així executar la suposada pinzellada.
Per demostrar-vos aquesta tècnica us poso una seqüència de
fotografies fetes des del mateix lloc, durant un mateix cap vespre i en que el
paràmetre de la càmera que canvia és el temps d'exposició. A sota de cada imatge us poso els segons que
el diafragma de la càmera ha estat obert i hi ha entrat la llum, el diafragma el tenia tancat a f16 i la sensibilitat era de 100. Pel meu gust personal les dues darreres imatges són les que més m'agraden, com ho veus?
Yo me quedo con la primera a pesar de que es la que tiene el cielo menos espectacular. La segunda con esos 1.6s sería increible. Un abrazo
ResponEliminaTu ya sabes que en nuestra zona sopla un viento llamad tramuntan y que nos lleva más hacia el otro lado hacia el surrealismo ;-)
EliminaI no tens sobreexposicio? Com ho fas per controlar la?
ResponEliminaNo! que va, pensa que és pràcticament de nit, de fet es veuen les llums enceses (mira l'horitzó a la dreta en les dues darreres). El sensor capta les llums molt baixes i que tenen color, tant les càlides com les més fredes. És en aquest moment que surfeix la màgia, és l'hora blava i no la daurada del crepuscle. No sé si m'he explicat correctament. Una abraçada
Elimina