El títol d'aquesta imatge i de quasi totes les que penjo al
blog venen suggerides per la pròpia foto. En aquest cas d'avui aprofitaré per recordar
una cançó de l'estimat Raimon i que alguns de nosaltres la vàrem cridar (cantar)
de joves. Tant de bo no hàgim de tornar a la situació d'aquella època, tot i
que el meu record té un regust molt fort
d'esperança.
Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.
Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.
I l'aigua és sempre vida
entre muntanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d 'aquella gent.
És tan vell i arrelat
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Tots els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada