La tarda era grisa, insípida, la llum s'anava apagant
lentament i ja tornava cap al cotxe amb la targeta buida. Vaig mirar el reg del
costat del camí on hi creix el canyís i, allí hi havia la foto per posar al
sarró, aquelles tiges rostides pel fred tenien la llum més atractiva d'aquell
final de dia. No us ho sembla a vosaltres?
Aquesta imatge no té processat, l'efecte s'aconsegueix
movent la càmera en el moment de captar la imatge. Diuen que les fotografies han de transmetre sensacions, en aquest cas no sabria definir-la i em quedaria amb l'expressió esportiva de "bones sensacions".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada