Mai ho has estat festiu

Mai ho has estat i mai ho seràs la meva festa. Quan vaig començar a treballar, ara fa una pila d'anys, sempre treballàvem el 12 d'octubre, era una mena de protesta que fèiem amb els companys de la feina, això tant sols ho fem els catalans i els japonesos, protestar treballant.

Durant una dècada vaig tenir la sort de col·laborar en uns projectes de desenvolupament internacional a Centre Amèrica, concretament a Nicaragua.  Allí hi vaig aprendre molt, hi anava a passar les vacances de cada any, érem molts els que hi vàrem viatjar i ningú tornava indiferent, és més, aquelles brigades han marcat la manera de veure el món i la vida a la majoria dels seus integrants.

Una de les coses que vàrem copsar era el mal que va fer la colonització espanyola en aquelles terres, perquè comporta una desculturalització absoluta. Molts dels indígenes que s'hi van resistir van ser passats a sang i foc i, els que van sobreviure, van ser despullats de tots els trets culturals que els hi eren propis. Aquest fet, entre altres, és el que va enfonsar molts d'aquells pobles en la més absoluta misèria econòmica i humana.  Un poble que ha quedat desproveït del bagatge cultural no té futur. Em refereixo als coneixements dels cicles per poder cultivar la terra, de les varietats vegetals agrícoles i medicinals, de la seva història ancestral, i de tantes coses que van ser aniquilades pels conqueridors i que representen la identitat i el bagatge per la supervivència.

Aquesta tàctica encara roman activa a dia d'avui, ho veiem amb el tracte que ens ofereixen, no hi ha cap dubte que com a conquerits ens tracten. Encara que tard o d'hora aquesta colònia s'alliberarà del jou. Això ho hem de tenir molt clar.