Soc dels que crec que en la
fotografia del paisatge si no hi ha cel, no hi ha foto. Aquesta setmana passada
hi havia tempestes a la Cerdanya, a les vuit del vespre vaig veure que una mena
d'enclusa s'alineava amb la carena i arribava fins el Cap de Creus, el núvol
tenia una textura de cúmul però no acabava de ser actiu del tot però era un bon
presagi. Vaig agafar l'equip i de caps cap als estanys, un cop allí va ser
qüestió d'observar l'evolució i anar fent proves fins caçar el millor moment
d'aquell trànsit nuvolós.
Jo soc de la mateixa opinió, però si he pujat una muntanya, encara que el cel sigui una merda, faig la foto per l'esforç dedicat he he. Molt xula la foto, unes colors molt boniques.
ResponEliminaLa càmera és una extenssió de la retina, això està clar! ;-)
EliminaCel de tardor :-)
ResponEliminaUna gran sort tenir les localitzacions a tocar i poder decidir en el darrer moment
Ja et vaig dir que fora bo que agafis la familia i pugeu a viure per aquestes terres. Vueràs que bé! ;-)
EliminaAquestes tempestes d'estiu, si es saben aprofitar, donen molt de si. Una gran foto Eduard, felicitats!
ResponEliminaGràcies, Miquel va ser uns instants curts, aquests crepuscles d,estiu ho són molt de ràpids. Una abraçada
EliminaQuin cel i quina escala de colors, increïble. Molt bona intuïció i també una gran imatge.
ResponEliminaGràcies, Jordi i un abona dosi de sort. Una abraçada
Elimina