Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
No marxis encara!
Quan estàs fent una passejada amb
la càmera i comença a fer-se fosc, no marxis, queda't i observa la llum com es
va extingint i com alguns colors, càlids (grocs, vermells i taronges) i freds
(blaus bàsicament) van variant els tons, agafa la càmera, posa-la en un
trespeus, enquadra, i comença a configurar-la per captar aquestes llums que ens
regala la vesprada.
Aquest cotonet vermell no té preu. Jo sortia a fer les concorregudes postes de Sol amb un amic i sempre em deia el mateix: la gent marxa quan comença el millor
ResponElimina"Concorregudes postes de Sol eivissenques" és el que volia dir. Hi ha vegades que sembla un circ. Tot just post el Sol la gent comença a desfilar, llavors acaba l'hora del turísta i comença la del fotògraf :-)
EliminaExactament, el més m,agrada és veure com s,extengeix la llum, això quan teniem que fer les fotos amb película em feia molta ràbia, no sabia com fer.ho per captar aquella llum i tampoc tenia la pasta per cremar els rodets. Una abraçada
EliminaEsperar la foscor total i veure com canvien els tons és una experiència ben relaxant... a o ser que t'adonis que estas a uns centenars de metres de la millor ubicació, cosa que passa gairebé sempre. Com diuen, la fotografia de paisatge és relaxant... un cop estàs a casa veient les fotos :-)
ResponEliminaEl tempa passa que no te,n adones en absolut. Una abraçada, Miquel
EliminaSou una colla de romàntics!!!
ResponElimina