Fèroe, on l'aigua cau cap a munt

Els propers dies us faré unes entrades del viatge realitzat el febrer a les illes Fèroe. Aquestes 18 illes es troben ubicades entre Islàndia i Noruega, a l'Atlàntic Nord. Tenen un clima humit i suavitzat per la corrent del Golf, l'amplitud tèrmica de les mitjanes mensuals està entre 0.3ºC al gener i 11,1ºC a l'agost, molt estreta però positiva. La seva extensió és pràcticament igual que la de l'Alt Empordà 1.400 quilòmetres quadrats, actualment sis illes estan comunicades per carretera i són les que vàrem visitar, dos dels túnels que les uneixen van sota el mar i són de peatge. Ah! el punt més allunyat del mar ho està en 5 quilòmetres i el pic més alt tot just supera els 800 m.s.n.m.

Aquestes illes estan constituïdes per roca mare de basalt, en general de morfologia arrodonida per l'erosió  però, no exempta de penya-segats vertiginosos i inaccessibles, els quals, són aprofitats per l'establiment de grans colònies d'aus marines (frarets, mascarells, somorgollaires, gavines, fulmars, etc) . Aquesta pluja suau i continuada al llarg de quasi tot l'any fa que els sòls estiguin empobrits pel rentat a que estan sotmesos, són un paradís per les molses, i algunes gramínies. L'aigua que precipita diàriament regalima i va directament als fiords per petits rierols.

Si a l'illa hi viuen 50.000 persones, també hi ha 100.000 ovelles que aprofiten aquesta vegetació per subsistir-hi, de fet  Fèroe vol dir illes dels xais amb feroès.  Una altra de les activitats tradicionals és la pesca (bacallà i arengada), avui dia però es concentra en les piscifactories instal·lades al llarg dels fiords.

 Els vents fuetegen el paisatge dia i nit, fet que als empordanesos fa sentir-nos com a casa però, s'hi afegim la pluja, tot es complica una mica, i més, quan el de que es tracta és de fotografiar el paisatge. Aquí l'aigua no cau, puja!

Durant el viatge he utilitzat com mai el 70-200 mm amb el para-sol i una funda protectora, hem fotografiat pràcticament des del cotxe sense haver de caminar gaire, un dia vam fer una caminada de tres hores en total, va ser l'únic dia que no va ploure. Les carreteres discorren per la perifèria de les illes i els pobles te'ls vas trobant de forma esgraonada, tot està molt ordenat, acabat de pintar, no hi ha cablejats que molestin, un model d'urbanisme envejable. Tan de bo el sabéssim adoptar a casa nostra.

 Per acabar l'entrada no puc més que agrair als tres companys de viatge d'haver-me donat l'oportunitat de compartir-lo, en Pepet (Josep Balaguer) per haver tingut l'encert de fer la proposta i haver-la estudiat al detall, a l'Arnau per haver-nos guiat amb les seves tecnologies de forma ràpida i precisa en tot moment i, al Jordi Chueca per estar totes les nits als fogons oferint-nos una cuina d'alt nivell i saludable, un valor afegit aquest que no me'l esperava! i també al seu germà que elabora uns formatges de llagrimeta que ens van acompanyar cada dia, ell no, els formatges! ;-)