Quan fas fotografia de paisatge
una de les premisses que has de seguir, si vols treure una bona imatge, és
fer-les el dia que hi ha un cel ben potent. Òbviament has de buscar també el
moment en que la llum sigui la millor i tenir uns minims coneixements tècnics bàsics
però, si va acompanyat per un cel dramàtic de núvols de tempesta, després ja és la
"repera". Aquest exemple que us deixo és d'una tarda de la setmana
passada, aquest és el cel que per si sol ja és tota una foto, però a cinquanta
metres d'aquest lloc vaig fer un parell de fotos un hora més tard que van ser
molt guapes i us les mostraré en les properes entrades, la tempesta es va desfer
però la nuvolada tenia moltes textures que vaig poder aprofitar.
Un cel ben xulo, stà clar. Aixó sí, la parte baixa ja no em diu tant. Espero les següents.
ResponEliminaUna abraçada.
La part baixa pertany al límit del Parc Natural dels Aiguamolls i el propietari està disposat a degradar-lo tant com pugui, és un canyissar que creix en un terra força salat i que cada any llaura per castigar-lo i fer-lo desaparèixer o plantar gira-sol per cobrar la subvenció de la tan preuada Unió Europea..., quines contradiccions. Una abraçada
EliminaImpresionante .... que cielo!!!. Un abrazo
ResponEliminaGracias, Jose, Ésta va para un concurso de meteorología ;-), aunque como dice Chabier debería de mejorar la parte inferior.
EliminaFoto excelente. Qué cielo amenazante! Impresionante Eduard!
ResponEliminaun abrazo
Estos cielos de tormenta són muy atractivos realmente. Gracies, Hilde
Elimina