Després del pas d'un front sol
entrar la tramuntana, amb la seva força va escombrant els núvols paulatinament.
El dia que vaig fer la foto volia
combinar les darreres llums de la posta de sol amb l'aparició de la lluna
creixent i aquest efecte d'escombratge que produeix la nostra deessa .
Els teus cels i els teus reflexes. Tota una empremta personal i inconfusible :-)
ResponEliminaJe, je, és l,Empordà ;-) una abraçada
EliminaSi entra la tramuntana és mal negoci per fer flors o "bitxos" perà també és molt agradable que es netegi l'atmosfera i marxi la poca, però no nul·la, pol·lució que tenim pels nostres voltans.
ResponEliminaM'agrada més el segon enquadrament triat. Tot i que en un primer cop d'ull preferia el primer, a base d'observar-lo una estoneta m'he donat compte que la sensació que em provocava aquest nuvol que tant sur al cel com a l'aigua, és d'ofec o de limitació d'espai.
Per a que m'entenguis, es com si el nuvol reflexat fos una passera per sobre l'aigua però el núvol d'adalt fos el sostre i em provoca la sensació, pel punt de vista, com si hagués de caminar ajupit per no donar-me amb el cap al núvol.
Total... una paranoia meva jajajaja.
Tens tota la raó del món, resulta que pel meu gust la compo havia de ser diferent però un tamariu que tenia a la dreta m,ho limitava molt i en vaig veure forçat. M,has "pillat" ;-)
EliminaAquí també sol passar que després de ploure sempre fa vent de nord (li diem "aire de puerto"), però és clar que no tenim aquestes llums. Molt xules. Una abraçada.
ResponEliminaDoncs aquesta influència lingüística arriba fins al Baix Ebre i Montsià, on el vent de nord és vent de Port ;-) Una abraçada
Elimina