A qui té padrins, el bategen

Aquesta  és la dita equivalent a la castellana que diu.: "quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija", i això és el que em va passar l'altre dia. Vaig tenir la sort d'anar a "macrejar" amb un bon mestre i el resultat és el que avui us ensenyo. El bon mestre és l'Antoni Fernández, conegut en el món de la macrofotografía com a "Sirius". Al viure en pobles propers ens permet fer alguna escapada junts. Aquest dia vam anar a veure unes closes, prats humits molt característics dels aiguamolls, i només d'arribar ja li va canviar la cara en veure que hi havia espiadimonis volant per sobre del prat. Les libèl·lules són la seva debilitat i, és en aquesta època de l'any que comencen a veure's els primers exemplars recnt nascuts fa molta il·lusió. Han passat l'hivern dins de l'aigua en forma de larva aquàtica, depredant tot allò que troben al seu abast. N'he vist capturant exemplars joves de peixos (i més d'un cop!), quan són adults les considero que venen a ser els rapinyaires en el món dels insectes, es passen el dia en les seves talaies albirant l'herbassar i cercant les seves preses. Desperten passions entre els naturalistes, fins i tot hi ha associacions que es dediquen al seu estudi a nivell de Catalunya (Oxygastra). Aquella tarda en Toni em va ensenyar els reflectors casolans que l'ajuden a il·luminar. M'agrada molt com treballa, és molt pràctic i minimitza al màxim l'equip per poder tenir la mobilitat i flexibilitat, mai millor dit, per així composar i "caçar" les bestioletes que persegueix. Aquella tarda no vàrem fer ús d'aquests estris de suport i vam treballar a pèl. La imatge que encapçala l'entrada me la va regalar l'Antoni, per fer-la vaig acabar amb els pantalons i jersei ben molls., el "make in off", la teniu aqui sota.