Panoràmica de quatre fotos de llarga exposició
Finalment puc dir que he estat a
Islàndia, han estat tants els amics que m'han dit que hi havia d'anar que
finalment vaig embolicar-me la manta al cap i, veient l'oportunitat, la vaig
agafar sense pensar-m'hi gens. En David Martin Castan i el Javier de la Torre van muntar una viatge fotogràfic de 6 dies dels
quals, 4 han estat de fotografia al 100% i ha estat un encert anar-hi. Érem 12
persones de diferents procedències, Portugal, Euskadi, Andalusia, Eivissa i Catalunya.
Tothom amb un bon nivell tècnic i molt d'entusiasme per estar aquests 4 dies dedicats
enterament a la fotografia. A sobre hi ha hagut bon rotllo al grup, i això l'ha
fet molt còmode. Els quatre dies ens han passat volant i des del primer dia s'ha
perdut la noció del temps, bon senyal!
El primer dia sortim a punta de
dia de Reykjavik per anar a dormir a Skogafoss, pel camí hem visitat la
superconeguda cascada de Seljalandfoss, un indret molt bonic però tot i ser
febrer l'hem trobat ple de gent,
bàsicament xinesos i japonesos fent-se selfies. Entre mig ens hem mogut
nosaltres, que intentàvem emportar-nos alguna imatge especial d'un lloc que a
diari ha de rebre centenars de visitants. A mi em costa molt entrar al lloc per
començar a fotografiar-lo, la llum és força dolenta i un dels "trets"
més coneguts és impossible de fer-lo pel gel que hi ha en el camí de pujada. Em
limito a fer quatre imatges absolutament desendollat. Posteriorment ens en anem
al salt que hi ha al costat i que està a l'interior de la muntanya. És molt
guapo, però impossible de fotografiar perquè et quedes moll. La imatge ha
quedat gravada a la retina :-).
Ens
dirigim a Skógafoss, que és on dormirem, allí ha estat diferent i he pogut treballar
millor, hem tingut més temps, tot i que estava a petar de gent.
Al vespre, ens diuen que hi ha possibilitats de veure aurores, mirem
l'hora en que han de despenjar-se i després de consultar les webs de la NOOA i
del servei meteorològic d'Islàndia ens dirigim a la zona on veiem una mica de
clariana al cel i d'aquesta manera podem fer el bateig d'aurores. En David i el
Javi, ens canten la configuració de la càmera per no tenir problemes. A la una
i quart disparo la darrera foto de la jornada fa 22 hores que estic actiu i em sento fresc com una rosa. Ara toca dutxa per relaxar-me i a dormir ràpid
;-), Demà serà un altre dia.
He d'agrair públicament la gran
professionalitat i capacitat d'en Javier de la Torre i el David Mrtin Castan que ens han demostrat en aquest viatge. Quan vaig
inscriurem ja em va sorprendre el nivell de detalls en la preparació
del mateix, ho vaig trobar fora de lo normal, ara que he tornat, i després d'aquesta
curta convivència, puc dir que són dos grans professionals de la fotografia d'un
elevat nivell tècnic i d'un exquisit gust a l'hora de treballar però, es que a
més són molt senzills, unes grans persones. Podrien tenir l'ego pels núvols per
la quantitat de premis i reconeixements internacionals que han rebut, però
d'ells destacaria aquesta senzillesa que demostren al tractar amb la gent.
Me n'alegro que la teva experiencia fos positiva i que en aquesta curta estada hagis pogut fer un tastet de les moltes coses que pot oferir Islàndia al fotògraf.
ResponEliminaSi tu n'has sortit content i satisfet segur que hi tornaràs encara que sigui pel teu compte. Et recomano una volta completa a l'illa a l'estiu o en dates properes a aquest.
No puc comentar res de viatges organitzats en grup pèrquè jo sempre hi he anat pel meu compte (la última vegada vaig tenir molta ajuda d'un amic per a a la organització).
Salut!
Gràcies Dani pels consells, malauradament a l'estiu no puc anar-hi, ho hauré de deixar per quan em jubili, però miraré d'nar-hi abans per poc que pugui. :-)
EliminaQui diu estiu diu de maig a octubre....
EliminaTot i que suposo que és quant més feina deus tenir.
Salut!
Magnífica serie Eduard, vaya envidia. Me encantan las del arco iris y la cascada. La primera de las de la Aurora es una pasada. Vaya curioso la cantidad de gente que se ve. Un abrazo
ResponEliminaEstas son del 28 de febrero y esta lleno de gente, no quiero ni pensar como debe estar en verano. Incluso por la noche se veían fotógrafos (muchísimos menos) intentando fotografiar auroras. Como mínimo nos hubiésemos habido de quedar un mes entero :-). Un abrazo
EliminaIslàndia és un lloc que m'agradaria molt visitar . Les aurores pensava que serien com les de les fotografies però el més impressionant deu ser poder gaudir en persona de l'espectacle. Les cascades , què dir, desconeixia que existissin cascades així a Islàndia he quedat clavada a la cadira observant al detall les fotos. Un viatge per recordar !!!
ResponEliminaPensa que el paisatge d'Islàndia és nou, geològicament parlant, té quatre dies, aleshores té una orografia abrupta i poc erosionada, si hi afegeixes les precipitacions, ten uns paisatges primigenis. El tema de les aurores com molt bé dius, emociona molt viure-les. :-) Una abraçada
EliminaAixò no és l'Empordà, oi?
ResponEliminaEnhorabona per l'experiència. Bon recull d'imatges. Supose que hauràs tornat amb gygas i gygas de fotos. Agafau amb paciencia ;-)
Gràcies Pepet. No et pensis, em vaig contenir molt i com el viatge va ser extremadament curt (4 dies) i vam anar a uns indrets molt concrets a fer una foto molt concreta, la veritat que tinc poca varietat. Aquest és el problema de viatjar en grup. Tot i això estic molt satisfet del resultat. Una abraçada
EliminaMuy bien documentada tu crónica, estoy totalmente de acuerdo en que la organización por parte de Javier de la Torre y David Martin Castan ha sido de matrícula de honor. Un abrazo desde Ibiza y nos vemos en cualquier lugar en cualquier momento.
ResponEliminaGràcies Joana, espero veure't aviat encara que sigui telematicament ;-)
EliminaFue un viaje estupendo y en muy buena compañía. Me encanta el resumen (me lo guardaré de recuerdo). Un abrazo
ResponEliminaIntentaré hacer una entrada pada cada dia. Un abrazo Clar, fué un placer compartirlo ;-)
EliminaQuina enveja, noi, sobre tot per les aurores boreals. Semore dic que no vull morir sense veure'n una. Jo que tu ho hauria fet a poc a poc, segur que has tornat amb les targetes plenes de fotons. Una abraçada.
ResponEliminaCom bé dius, Chabier, aquell és un país per veure'l o beure-se'l a sorbets, ben poc a poc. Una abraçada
EliminaA mi també em fa enveja. Quina quantitat de fotos en una mateixa entrada.Havia vist fotos d'aquesta cascada pero sense gent, una visió sens dubte idealitzada. Imagino la remor d'aquesta quantitat d'aigua caient des d'aquesta alçada. I, pel contrari, l'espectacle silenciós, suposo, de les aurores. Un lloc que m'agradaria visitar, sens dubte. salut. jc
ResponEliminaJe, je, je, sense gent dius...., imposible! ja saps alló del clonador, una eina quasi perfecte per fer idil·lic un paisatge. No hi ha línea elèctrica que se li resisteixi. Ara també tens els filtres de DN de 16 pasos que pots fer fer exposicions diurnes de 8 minuts o més i també et desapareix la gent. Amb això caldria ser una mica més reivindicatius, en el sentit que no podem deixar que ens malmetin els paisatges de casa nostra. El resultat ja el veus, ens hem d'anar a una illa a la quinta forca per poder caçar paisatges primigenis. Una baraçada, company! :-)
Elimina