Verds

Cada any quan arriba la primavera i la tardor m’escapo cap a les pollancredes per practicar l’abstracció. Són aquestes plantacions ordenades un lloc on resulta senzill fer-les. El que faig és passejar-m’hi per uns camins coneguts i busco la llum, el color i composició que em crida l’atenció. Quan la trobo comença el patiment, fent aquestes imatges pateixo molt física i mentalment. Configuro la càmera i a pols comença a disparar variant la velocitat del moviment i les configuracions fins obtenir allò que busco o que s’hi apropa una mica.

Les imatges d’avui estan fetes sota la pluja, els colors dominants són els verds madurs. Ara trieu vosaltres la que us agradi. En aquesta sessió en vaig fer més de dues-centes!