Aquests dies la natura
comença a donar signes de maduresa fisiològica, de mica en mica les clorofil·les
aniran degradant-se i el verd desapareixerà d’algunes plantes del paisatge. Durant
unes setmanes, poques, el taronja dels carotens prendrà el protagonisme al verd
clorofíl·lic i molts de nosaltres ens excitarem per captar aquesta paleta de
colors efímera que ens regala la tardor.
Mentre això no arriba, ens
podem conformar amb jugar amb els colors de la nit. La fredor de l’hora blava
que contrasta amb l’escalfor de la contaminació lumínica que tenyeix els núvols
mitgencs i que l’aigua magnifica.
Imatge feta amb un minut de temps d’exposició,
una sensibilitat de 400 ISO, el diafragma a f4,5 i la focal d’onze mil·límetres. Ah! també hi ha un toc de la llum d'un frontal sobre la mata de lliris grocs.
"taronja carotens i verd clorofíl·lic". Això és ser entés.
ResponEliminaJo no arribo a la teva sola, ni en coneixements ni en fotografia. Snif.
Entès , entès..., poder una mica fantasma ;-).
EliminaLa veritat que quan vaig estudiar la fotosíntesi vaig al•lucinar molt i vaig entendre moltes coses, com la degradació esglaonada dels pigments fotosintètics.
Gràcies pel comentari i ja veuràs com amb la pràctica dominaràs la foscor :-) Jo "estoy en ello", investigant per poder controlar una mica el tema.
Espectacular en todo; colores, composición y esas nubes en movimiento gracias a la larga exposición, es decir; fabulosa Eduard, un abrazo.
ResponEliminaHola Seva,
EliminaCuando hice la foto pensé en lo que me dijo un compañeros el otro día: ¿Cómo te gustan las nocturnas? ¿qué se vea la iluminación o oscuras? yo le dije que depende y en este caso tomé la opción de darle luz. Supongo que es una cuestión de gustos. Yo estoy abierto a todo. Gracias por pasarte!
Jo també estic esperant que els dies s'escurcin i brollin els colors.
ResponEliminaLa nit enganja, aneu en compte.
:)
A l'hivern la nit és llarga, pots escapar-te abans de sopar i no perds hores de son, els sensors treballen millor amb el fred. L'únic inconvenient que li veig és la manca de la VL i que la feina l'has de fer soledat, poques vegades pots enganyar als companys :-)
EliminaMuy buena con una luz preciosa. Un saludo
ResponEliminaJa ves! aprovechando la CL, no nos queda otro remedio :-)
EliminaDe hecho en algunas composiciones puede convertir un paisaje en algo especial (raro?).
Un abrazo, Jose
Foto espatarrant de varietat cromàtica.
ResponEliminaÉs a Vilaüt?
Exacte, és Vilahut. Actualment, junt amb l'estany d'en Pericus, l'únic lloc amb aigua. Celebro que t'agradi
EliminaUns colors preciosos!!
ResponEliminaSalut!
Gràcies, Jordi. Celebro que t'agradin
Elimina