Un dels racons més guapos de l’Escala que a l’estiu és ple de
contaminació lumínica i per tant de difícil fotografiar però, a l’hivern es un lloc òptim per anar a veure
la darrera sortida de sol de l’any, com aquesta que pertany al 31 de desembre
del 2012 i que la lluna il·luminava l'arc.
Una preciosidad de foto Eduard. Un abrazo
ResponEliminaGracias Jose, la iluminación es enteramente de la Luna, por no subir la sensibilidad me la jugué dejando que las estrellas dibujaran un poco de traza, en este caso no me molesta demasiado. Normalmente miro de no dejar trazas por el efecto de desenfoque visual que da.
ResponEliminaUn lloc bonic i amb la seva dificultat, fotograficament parlant.
ResponEliminaCrec no haver vist, una versió nocturna d'aquest indret.
Guai!
Certament és un lloc molt fotografiat, aquesta és quasi crepuscular o millor dit hora blava. Gràcies per passar, Esther
ResponEliminaUn indret d'allo mes atractiu. És a 11 mm? . A mi em sobra longitud focal per encabir tot l'arc en un unic fotograma.
ResponEliminaSalutacions
jc
Suposo que ets en Joan Carles, doncs si és l'onze mm i surt l'arc ben encaixat, amb un 16 crec que ja no entra. Bon estiu!
ResponEliminaEl lloc té el seu encant, tinc algunes fotos nocturnes però s'hi aprecia la maleïda bombeta del hotel en les roques, no sabia que més cap a l'hivern l'apaguen...serà qüestió de tornar-hi :-))
ResponEliminaL'enquadrament té la seva dificultat, sobretot si el vols encabir tot ja que no pots anar gaire enrere...
El lloc és xulo, però el que dius cal aprofitar quan l'Hotel està tancat i amb una mica de lluna amb quart minvant o una mica més, aleshores qui domina és la llum de la lluna i no la bombeta ;-). Gràcies per passar
EliminaJo també he caigut i tinc la meva versió del puestu, tot i que no de negra nit :-)
ResponElimina