La majoria de vegades surto a fer fotos nocturnes sol, bé
sol no, qui sempre m’acompanya és el gos i encara que no ho sembli et fa
companyia i hi posa seny ;-). Bé, lo de la companyia s’entén però lo del seny
poder no. Ells és qui marca el límit del que és aconsellable arriscar, és
broma...
Durant aquests darrers dos anys mai he pogut fotografiar-lo
de nit i, aquest divendres, quan estava fent el castell de Mont-roig (Darnius)
es va posar a tiro. Ell sap que s’ha de posar darrera de la càmera i sempre ho fa
però, aquest dia va optar per jeure al davant i és clar, ha quedat
immortalitzat. Encara que la foto és força fluixa, us la mostraré.
Aquesta zona va quedar absolutament cremada l'estiu passat, el castell encara està enmascarat pel fum del incendi, però la vegetació de mica en mica es va recuperant.
Aquesta zona va quedar absolutament cremada l'estiu passat, el castell encara està enmascarat pel fum del incendi, però la vegetació de mica en mica es va recuperant.
La imatge es va fer amb 100 segons d'exposició, un diafragma de 8.0, 100
ISO i la focal de 15 mm. Per il·luminar-la vaig utilitzar una lot molt potent
de llum càlida. Aquella nit bufava una tramuntana moderada que va ajudar als
núvols formar aquestes traces.
Muy guapo el cielo y muy lograda la iluminación, en su punto justo. Un saludo
ResponEliminaGracias, José. Los puristas dirían que hay una zona de sombra delante del perro que debería de atenuarse aplicándole luz y que el perro se movió, pero tenerlo todo perfecto se hace muy difícil, cuando quité la sombra en otra toma el perro se fue definitivamente :-(. Ya veo que eres una persona benévola ;-) y te lo agradezco.
Elimina