Les pedres també tenen ànima.
Quan arriba la fred de l’hivern sempre m’agafen
ganes de pujar cap a l’Albera, aquest és un paratge realment màgic, diuen que en
els seus boscos hi viuen follets, al menys això és el que em va explicar l’amic
Jaume Geli, ell els veu tot sovint i fins i tot pot parlar-hi.
Aprofitant la pràctica de la fotografia nocturna he buscat aquests esperits i els he trobat en les pedres de formes suggerents.
Aprofitant la pràctica de la fotografia nocturna he buscat aquests esperits i els he trobat en les pedres de formes suggerents.
Pels que no ho sabeu, l’Albera està farcida de
monuments megalítics (dolmens i menhirs) que van ser erigits fa més de quatre
mil anys com a monuments a la vida i la mort. Això no és gratuït,i si passeges
per aquests paratges veuràs el perquè va ser escollit com un lloc per al culte. Precisament ha estat en les pedres on he trobat
alguns d’aquests esperits que us parlo. Jo els he vist! i si tu els vols veure,
ves-hi de nits que és quan es fan més palesos o, conforma’t amb gaudir d’aquestes
imatges que avui us presento.;
Aquesta parella s’han promès
amor etern, viuen un al costat de l’altre
amb harmonia. Ni el foc, ni l’aigua, ni el vent els ha destruït.
N’hi ha que no els mou ni un terratrèmol! sempre asseguts al costat de la taula, semblen esculpits per les mans d’en Fernando Botero!
D’altres la vida els ha portat al lloc més alt,
tothom els va a veure en peregrinació però, s’aguanten per una petita falca que quan els hi falti serà el seu final. (Roca
oscil·lant de Capmany).
N’hi ha que allà, al mig del bosc, viuen en grup, no els agrada la vida en parella i la soledat els hi fa pànic.
Fins i tot l’home ha trobat en aquests rocs
una bona companyia i protecció.
En aquest món “mineral” també hi ha sofriment,
aquest estat d’ànim no és inherent als humans.
Per fer aquestes imatges s’ha configurat la
càmera a f 5,6, una sensibilitat d'entre 100 i 200 ISO i els temps d’exposició han estat
entre 1 i 3 minuts. Pel que fa a la il·luminació s’ha utilitzat una lot (llanterna) incandescent situada en posició zenital, exceptuant la de la caseta de camp en
que ha estat lateral.
Fantasticas !!!!
ResponEliminaJa ves! aprovechando la semanita de vacaciones..., y con el permiso de la tramuntana, claro està!
ResponEliminaMuy buenas las fotos, ahora que veo la segunda me gusta mas como conjunto, un saludo
ResponEliminaMoltes gràcies Toni, de fet és una sèrie i com a tal guanya en el seu conjunt com bé dius. Una abraçada
EliminaEl senyor de les pedres! Màgic!
ResponEliminaGràcies Marc per lo de senyor! ;-)
EliminaAquestes roques tenen un potencial bestial, molt ben buscades. Un lloc de culte com molt be dius.
ResponEliminaSalut
Pere, deixe'm dir-te publicament que admiro el teu treball fotogràfic..., Ja m'agradaria poder-te conèixer. Si algun dia vols i pots compartir sortida, m'encantaria ensenyar-te aquesta part de país tot fotografiant la nit o el crepuscle (encara que estic segur que ja l'has visitat moltes vegades).
EliminaSi que conec l'Albera, encara que molt superficialment, hi vaig estar fa temps per intentar fotografiar la via làctia d'estiu però em vaig emportar la "sorpresa" de que cap on apuntava sortia una gran bombolla de contaminació lumínica.
EliminaSegur que algun dia coincidim!!
Moltes gràcies Eduard.
Les millors ubicacions que conec per poder fer la VL són del Cap de Creus, per les altres zones sempre et trobes una CL molt alta.
EliminaSin duda, transmiten algo.
ResponEliminaEduard, me llena que alguien como tu admire lo que hago, y ahora mas después de ver tus trabajos.
Enhorabuena por este reciente blog, intentare sacar tiempo para dedicarle.
Un saludo y gracias.
Muchas gracias. Si algún día te pierdes por estas tierras y quieres compartir una sesión de foto nocturna puedes contactar sin ningún problema. Una abrazo y sigue trabajando con esa imaginación y buen hacer que tienes.
EliminaSe m'havia passat aquesta entrada. Escandalosament bona aquesta sèrie dels rocs.Ja tinc ganes que tornin a canviar l'hora, jejeje.
ResponEliminaSalut