El nord

Al tercer dia d'estar a les illes i de tenir sempre pluja, vàrem provar sort anant cap al nord. Les darreres illes on es pot arribar per carretera, Vidoy, Bordoy i Kundy.  Allí semblava que la meteo "millorava" i vàrem poder tenir una treva, treva de pluja per unes hores però, amb vent, Aquestes són imatge dels dos dies que hi vàrem pujar.  

Joieria natural

S'apropa la primavera i hem de treure-li la pols a l'objectiu macro. Ja arriba l'hora de submergir-se en el microcosmos de l'herbassar i anar veien com tot es va despertant. Al matí és una bon moment, abans de que el sol escalfi massa i s'emporti la humitat i els insectes volin lliurement, podem atrapar unes imatges que semblen tretes de l'aparador d'una joieria. 

Aurores a Fèroe?

Doncs si, tot i que estan ubicades a una altitud més baixa es poden veure sempre i quan siguin d'una magnitud 3-4 i el cel s'obri però, això de que el cel s'ha d'obrir passa a tot arreu. Dels dies que hi vam estar un tenia previsió de Kp 4 i, no ens va arronsar el fet que a les nou del vespre estigués tapat. A diferència del primer intent, aquella nit no ens vàrem allunyar gaire de la capital i vam pujar a la vella carretera d'accés a la mateixa, deuríem estar a una alçada d'uns 300/400 m.s.n.m. A la que vàrem parar el cotxe ja la podíem veure perfectament entre mig de les bandes de núvols mitgencs, vàrem intentar algun emplaçament nou i finalment, cap a mitjanit ens vam ubicar una mica més alts i amb la sort que es va obrir totalment. Va ser aleshores que l'anguila verda va començar a ballar per nosaltres, mentre els meus companys gaudien d'aquell moment màgic jo no podia contenir l'emoció i no vaig parar de fer exclamacions. Crec que estava més pendent de disfrutar-ho que de fotografiar-ho.

Us he posat com a primera foto un dels moments àlgids i tot seguit l'evolució de les diferents fases i indrets fins arribar a l'explosió final. Una de les ubicacions era una estació eòlica de la capital. 

Saksun for ever

Aquest és un dels indrets més coneguts de l'illa pel seu paisatge espectacular, si accedeix per una llarga vall glacial esglaonada de salts d'aigua i dos rierols que la recorren en dues direccions oposades (SE/NW), acaba en un llac enfonsat i de règim mareal que està connectat per una estreta escletxa cap a l'oceà.

Hi vàrem anar fins a quatre vegades i en cap d'elles vam poder-la fotografiar amb unes bones condicions de llum. Cada cop que hi accedíem forts vents i pluja ens donaven la benvinguda. Hi tornarem!

Pollancredes II

El poble dels trolls

Denominar els pobles pel seu nom és força impronunciable i fins i tot difícil d'escriure a les Fèroe, en aquest cas ho deixarem com el poble dels trolls per les dues roques que es veuen mar endins i que han generat llegendes populars. Aquest indret està situat a la costa nord, tan sols té 64 habitants i l'activitat més important és la ramaderia i el turisme (suposo) , des de la seva platja es pot veure dues grans roques pertanyents a l'illa que té al davant i que embelleixen l'horitzó, pel darrere, les muntanyes forment un circ espectacular i és on hi ha les pastures.

En aquest indret vàrem fer el primer intent per veure aurores i que no va donar un bon resultat. Situat més al sud que Islàndia, Tromso o Lofoten, Fèroe no és un lloc "top" per veure aurores, tot i això, se'n poden veure perfectament, la condicionant més alta són els núvols. De fet en el nostre cas de deu nits en vàrem tenir una amb condicions d'obertura de clarianes i aurores de magnitud Kp 4.